Tant llarg com un
dia, com un dia sense pa, portaràs la meva ànima al cel o directe al infern,
baixaré com la saba per la teva arrel. Ets fosc i sinistre, ets recte i
estirat, el teu semblant és trist i esquerp, l’home et planta allà on vol, sovint
acompanyat i de vegades sol. I davant de
l’església, tot altiu i arrogat, defensor de la fe proclamat al guardià, la
terra al teu altar i en un etern diumenge, el cementiri encadenat, un esclau
vegetal atent i servicial col·locat més enllà del bé i del mal. Amic de les
cases, de carreteres i camins a la porta de la fonda planta, benvinguda ens has
dat fidel al silenci a l’hospitalitat.
Joan Colomo -
Producto Interior bruto - vol.2
(lletra: noesuntimo.blogspot.com.es)
No hay comentarios:
Publicar un comentario