30.4.11

Pol Petit

Dies fets d'angoixa. Carrers plens de por. Gent sense esperança. Ciutats sense cor. Nens petits que creixen amb el cor glaçat: Són joguines que els grans hem trancat. Ei, Pol Petit! agafa la guitarra cada nit, surt al carrer i canta una canço. Canta ben fort i digues la veritat sense cap por. Ei, Pol Petit. També cantaré jo! Et diran que les guitarres, et diran que les cançons, son només per divertir-se i que no has de buscar raons. Pero no deixis que t'enganyin, qui diu això no et vol bé. Cal que sortim a cantar al carrer. Ei, Pol Petit.... 

N’gai n’gai – Barres i Birres

29.4.11

Si se callase el ruido


No te dejará dormir este estrépito infinito que intenta llenar los días de tinieblas y enemigos. Una estruendosa jauría se empeña en hacer callar las preguntas, los matices, el murmullo de ojalás. Ruido de patriotas que se envuelven en banderas, confunden la patria con la sordidez de sus cavernas. Ruido de conversos que, caídos del caballo, siembran su rencor perseguidos por sus pecados. Si se callase el ruido oirías la lluvia caer limpiando la ciudad de espectros, te oiría hablar en sueños y abriría las ventanas. Si se callase el ruido quizá podríamos hablar y soplar sobre las heridas, quizás entenderías que nos queda la esperanza. Ruido de iluminados, gritan desde sus hogueras que trae el fin del mundo la luz de la diferencia. Ruido de inquisidores, nos hablan de libertades agrietando con sus gritos su barniz de tolerantes. Nunca pisa la batalla tanto ruido de guerreros, traen de sus almenas la paz de los cementerios. Háblame de tus abrazos, de nuestro amor imperfecto, de la luz de tu utopía, que tu voz tape este estruendo.

Ismael Serrano – Sueños de un hombre despierto
 

28.4.11

Silencio

Desaparecen las comitivas vencidas, se descomponen, hoy se retiran se desvanecen finalmente, su olor se queda y sus huellas se olvidan. Hoy yo no quiero vivir en la ciudad más triste que llora por afición y si me dejan huir descalzo y de puntillas, que Dios se ha ido a dormir. He vuelto al río y donde estaba mi casa hoy sólo encuentro cruces y lanzas pasó el domingo y el silencio como el cobarde ni perdona ni paga. Hoy yo no quiero vivir en la ciudad más triste, que llora por afición, y si me dejan huir descalzo y de puntillas, que Dios se ha ido a dormir. Levanto cartas, jugué a mano perdida. Los ganadores ya vienen por la esquina. Hoy yo no quiero vivir en la ciudad más triste, que llora por afición, y si me dejan huir descalzo y de puntillas, que Dios se ha ido a dormir.

Maga – A la hora del sol (tb versió The New Raemon - Epés Reunidos)

27.4.11

Quiero Sentirme Iluminada


Quiero sentirme iluminada en esta oscura ciudad donde no pasa nada. Quiero salir de esta calle enjaulada donde la gente se aburre en bares de madrugada, mientras encuentran las penas y entre raya y raya. No quiero seguir yo hacia la nada donde me espera un futuro y en la hoguera quemada. Quiero sentir el frio en la cara . Quiero sudar la noche de batalla... ...Desde la ciudad en la jungla de alquitran, bajo un cielo de metal, llueven flechas de cristal. Fue mi intento de huida, sorpresa de la vida y tuve que volver y caer en la tentación de mi condición. Vivir bajo presión, no descargues en mi tu ira que la noche es fria hasta que llegue el día, vida mía. Atenta contra mi, si vas a poder ya lo hicieron otros, por los siglos ... Amén!. Yo fui la bruja que creo el veneno, mordiste la manzana y ahora lo hechas de menos. Levantate del suelo te queda un sabor bueno, recuerda que no soy yo quien tiene el pie en el freno. Ni dios, ni partido, ni amo, ni marido. Gritar y correr ser conciente de que soy una mujer. Hacerte estremecer, vas a querer volver y volver.

La Kinky Beat  - Karate Beat 

26.4.11

Flor de primavera


Flor de primavera, la més bella de tot l'any. Quan l'estiu arriba, dolor i plany. Flor de primavera, la més bella de tot l'any. Quan l'estiu arriba, Dolor i plany. Ha esclatat la ginesta a Puiggraciós, canta la flor i ensenya el seu tresor. Qui el pren sempre és presa del record. Guany i condemna del curiós. Ha esclatat el gessamí a cada cantonada, i ha fet forats en les fosses tan enterrades. La memòria del perfum és tan eterna. Que qui la dóna sempre és fugaç per tornar a terra. Flor de primavera, la més bella de tot l'any. Quan l'estiu arriba, dolor i plany. Breu és l'olor de la pluja que esquitxa el terra. Curtes són les cançons de la infantesa. Breus els mil contes que jo recordo. Curtes i per sempre les dites que porto. Agafaré al vol el fil que pel jardí navega i l'estiraré amb la canya des de coberta. Sóc pescador de muguet, iris i deliris. Una cançó, un tot, una flor quan t'ho miris...
La Troba Kung-fú – A la panxa del bou

25.4.11

Siete medidas de seguridad


Si me desperté una mañana a tu lado, es que el universo no estará tan mal pensado. Yo con tus caricias ya me hubiera conformado. Que sí que no que quizá que nos bebimos el minibar. Me hubiera quedado contigo de aquí a la eternidad. Me hubiera quedado contigo de aquí a la eternidad. Lo único que intento ahora es no desconfiar. No me cuentes cuentos que no los quiero escuchar. Las distancias cortas no te sientan nada mal. Tendrás algo más que soy difícil de conquistar. Y resulta que ahora ya no sé dónde estás. Y resulta que ahora ya no sé dónde estás. Si me desperté una mañana a tu lado, es que el universo no estará tan mal pensado. Yo con tus caricias no me hubiera conformado. Virgen de la cueva por favor que ahora no llueva. Virgen de la cueva por favor que ahora no llueva. Virgen de la cueva por favor...
La Bien Querida -  Romancero

24.4.11

El quarto dels trastos

Hi han colònies de polilles als vestidets de la nena, hi han restaurants de carcoma per les vigues i entre els mobles, i de tant en tant un raig de lluna, es farta de dormir fora i entra dins la buhardilla. I el mocador blanc de seda s'arrossega pel terra, s'espolsa les pindules i mocades del cos, ningú sona el seu plor, ningú moca els seus mocs i el mocador es pregunta: Coneixeré l'amor? Que he passat per la vida, que he passat per la història... Sense pena ni glòria. I el silenci de l'espelma follant-se l'espelmatori, l'armari del dormitori que algo en sap d'amor i d'odi, i de tan en tan una oreneta entra per un forat del sostre, pon un ou al niu i vola... Vola... Una família d'orenetes n'ha emigrat de la buhardilla. Una palangana de llauna està en un racó arraconada, ja cap cul no se li acosta, cap sobaco s'hi perfuma, cap peu cansat si hi remulla, palangana estàs parada. És el progrés, serà el xampú, la mort del sabó en pastilla, sobre d'ella la desgràcia, cau l'oblit dels que ara renten en dutxes brillants i blanques. Hi ha una ràdio en blanc i negre somiant ser tele en color, també hi ha un quadre d'un bodegó, el temps li ha podrit els fruites, per cert, parlant de temps hi ha un vell rellotge, sonarà l'última hora, serà tard o serà d'hora? Sobre el bagul un retrato color sépia d'un sargento, és l'avi de la família, soldat de cavalleria, morí sent heroi de guerra però emmarcat dins d'aquest quadro, recluit a aquesta foto, aquí captiu a mi em fas pena, Com t'ho has fet per caure tan baix? Com únic record un retrato, avi, tu també ets un trasto.... Hi ha una ardilla dissecada crucificada a una branca i els crits d'una ratonera: "Vull sang, vull destrossar rates", i de tant en tant un fil de vida, la iaia de la família puja a fer-s´hi una visita. Obre una calaixera i es posa un vestit de núvia i balla... Vestida de núvia balla.... i una nina li té envidia. 

Albert Plà – Aquí s’acaba el que es donava

23.4.11

Si miro a las nubes


Voy a salir por ahí ahora que ya se ha ido el sol. ¿Sabes? Me acuerdo de ti cuando oigo aquella canción, y aún recuerdo el olor a serrín en aquel viejo bar. Vino blanco mezclado con mistela... Así aprendimos a volar. Pero hoy no nos queda ilusión y los sueños se pudren. Hoy ya no veo figuras si miro a las nubes. Hoy, que nos contaminaron con algo asqueroso. Hoy, con rencor, con poder, con dinero y con odio.
Y aquel viejo profesor que nunca supo explicar la verdadera lección. Si lo pudiera encontrar... Y aún recuerdo el olor a serrín en aquel viejo bar. Vino blanco mezclado con mistela... Allí aprendimos a volar. Pero hoy no nos queda ilusión y los sueños se pudren. Hoy ya no veo figuras si miro a las nubes. Hoy, que nos contaminaron con algo asqueroso. Hoy, con rencor, con poder, con dinero y con odio.

Platero y tú – 7

22.4.11

Llums de colors (la flor de la consciència)


Llums de colors, estrelles al cel, rams de flors, gerres de mel. Fanals prohibits, músics sords, arbres petits, negres corbs. Gemecs i crits, peus xops, fan les nits dels ocells morts. Ullals sublims, una cançó, perversos crims, mel i mató. La son als llims, crema el carbó, el senyal de Caïm corona el balcó. Llums de colors, estrelles al cel, rams de flors, gerres de mel. Estricta demència, jo no ho crec, sobtada incoherència, el gust del bolet. Santa innocència, el sol solet, aquesta és l'herència del follet. La bogeria, experiència liminar més aviat diria... Ell no ho sabia, saber crepuscular, això seria, espectacular. Llums de colors, estrelles al cel, rams de flors, gerres de mel. Lluna plena, sina tendra, estreta esquena, humida terra. Banyada arena, pols de cendra, fosca carena al cel s'aferra. Coïssor i tardor, núvols freds, claror i calor, vint-i-tres sets. Sabó i perdó, no nego els fets, ni sí ni no dels meus secrets. Llums de fosfens, escales al cel, viatges eterns, a cavall d'estels. Màgics bolets, sagrats esperits, revelen secrets del fons de les nits. Proeses èpiques, terres promeses, esfèriques, deesses esteses. Set ètiques, 7.000 cerveses, dones histèriques es creuen alteses. Teixons i falcons, trons i escurçons, ponts i pinyons, moixons i llobatons. Tritons i pendons, coloms i gatons, suaus petons entendreixen el fons. Llums de fosfens, escales al cel, viatges eterns, a cavall d'estels. Màgics bolets, sagrats esperits, revelen secrets del fons de les nits. Llums de colors, estrelles al cel, rams de flors, gerres de mel. Tèbia saor, dolç caramel, l'amarg sabor de l'antic saber.

Roger Mas – Les flors

21.4.11

El bueno el feo y el malo

 

"Conozco la sonrisa brillante de las mañanas, las tardes melladas, las desdentadas noches. Se del ahullar de gigantes en lumbres de aspa de molino, se del letargo de los sentidos entre el estruendo de monedas, se del nectar de las bocas y de su aliento en la nuca, se de las palabras inutiles como bonitas de humo, y de camas deshechas como lienzos desflorados, se de los bordes cortantes del canto herido, se de su demencial cordura. Desconozco, sin embargo, ese rostro; vagamente familiar, que me mira a cada instante desde el espejo"  Tengo bien clarito el dibujito de mis aciertos: me conozco al bueno, y al malo, y al feo. Guardo con mis dudas los desiertos de duna y pecho, juego con los olores que me mecen en el tiempo... Lo bueno de mis caminos son los vikingos y los quijotes, y aquellos de la camisa de fuerza son los que se piensan dioses... Rebaño sin ataduras, rebaño docil de sangre espesa, tengo mas clarito que soy un lobo vestio de oveja...  Cuidaito con el lobo, cuidaito con su lodo y con su cal... que de cordero escupe la tierna mirada y te la mete por detras, te la mete pro detras... Y parar, pa que parar? si nosotros no vamos ni a pilas ni a gas, si nosotros nos movemos con el palpitar, y las claquetas predispuestas no molestan, ni nos quitan la velocidad. Torcer tu voluntad es comerse las semillas de tu libertad, y las espinas de tu carne salen si se les cruza el puñetero fraude. Cuidaito con el lobo, cuidaito con su lodo y con su cal... que de cordero escupe la tierna mirada y te la mete por detras, te la mete por detras...

Albertucho - Amasijo de porrazos