31.3.14

Lletres de colors


Porto lletres de colors, poso a cada síl·laba una part de passió i una d'amor per dues de rancor, tot això en el paper quadriculat d'un bloc. Porto mil lletres de colors i encenc el teu motor, estimulo el teu amor i així si que té valor. Busco direccions prohibides i així cremo la bobina.  Porto tatuades dins el cor partitures de cançons i paraules de passió. Són el meu petit tresor. Pujo a totes les bastides i així creo melodia!! Porto lletres de colors, poso a cada síl·laba una part de passió i una d'amor per dues de rancor, tot això en el paper quadriculat d'un bloc. Són les lletres de colors, les que em fan perdre el cul i em roben les amargors. Jo sóc el que pinto el sol i escampo la boira quan plega el soroll. Ells em volen tallar el coll, jo només vull reggae music per tothom. Demaneu-li el "pull up" al meu selector dj Merey "the doctor". La pirata reggae del bo, featuring Hector, Raggatak Sound et portem el dancehall al show, comences a la barra i al final et mous.

Pirat’s Sound Systema -Vol.II


(lletra: viasona.cat)

30.3.14

Golpes (algo más)


Esta vez, ya no estoy equivocado y te diré por qué. La verdad, yo no busco demasiado, sólo busco algo más, algo más. La honradez importaba demasiado y no hay nada que perder, al final soy un tipo desarmado agotado de esperar algo más. ¿Dónde se van los golpes que me dan? ¿Dónde irán? Otra vez mi tiempo se ha congelado con extraña rapidez  y es cristal que hoy me corta con cuidado de no parecer real o algo más. ¿Dónde se van? Responde. ¿Dónde van los golpes que me dan?  En desorden se irán buscando algo más.

Nistal – Y vosotros sin saberlo


(lletra: nistal.bandcamp.com)

29.3.14

Lag time


There's really no hope for me And that three second rule Something  gets dropped And still I'm the slowest damn fool Slow to realize what's really going on Slow to know in a moment Who or what has gone wrong.  I wanna tighten down on the lag time.  Your consonants were buzzing Around your head like flies Your true colors were showing And your shape and your size You were drinking your way though it I was shrinking right there inside of my clothes My eventual twenty/twenty Arms crossed Tapping her toe.  I gotta tighten down on the lag time.  Survivors are part turtle We are part potato bug We know enough to go fetal 'Til it's still up above And you gotta crawl through the desert Between when you hear it And when you can play it with your hands Just to rendezvous with whoever you are When you finally understand.  I gotta tighten down on the lag time I wanna tighten down on the lag time Gotta tighten down on the lag time.

Ani DiFranco – Knuckle down

(Realmente no hay esperanza para mí y esa regla de los tres segundos. Algo se cae y yo todavía soy la maldita tonta más lenta. Lenta en darse cuenta de lo que realmente está sucediendo, quién o qué es lo que fue mal. Quiero tensarme en el tiempo intermedio. Tus consonantes zumbaban alrededor de tu cabeza como moscas. Tus colores verdaderos se estaban mostrando, y tu forma, y tu medida. Te estabas bebiendo tu camino a través de él, yo estaba encogiéndome ahí mismo, dentro de mi ropa. Mis eventuales veinte/veinte brazos cruzados dando golpecitos con los dedos de los pies.  Quiero tensarme en el tiempo intermedio.  Los supervivientes son parte tortugas, nosotros somos parte bichos de patata. Sabemos lo suficiente como para ser fetos hasta que ahí arriba esté todo quieto. Y tú tienes que arrastrarte a través del desierto, entre cuando lo oigas y cuando puedas tocarlo con tus manos, solo para reunirte con quien quiera que seas tú cuando finalmente lo comprendas.  Voy a tensarme en el tiempo intermedio. Quiero tensarme en el tiempo intermedio. Voy a tensarme en el tiempo intermedio.)

28.3.14

Canvis que no esperàvem


Les cançons que has estimat ja no brillen com abans. Melodies que se'n van a qualsevol altra part.  La nostàlgia no fa mal, la distància és el final. La ferida s'ha curat però no s'esborra.  Convertit en allò que no fa tant havia odiat. Desorientat, no sé com ni quan però hem canviat.  Els ídols que has admirat s'han anat evaporant. Himnes que et feien alçar les mans no saps cantar.  La nostàlgia no fa mal, la distància és el final. La ferida s'ha curat però no s'esborra.  M'he convertit en allò que no fa tant havia odiat. Desorientat, no sé com ni quan però hem canviat.

Tardor - Revolució de l'estat latent


(lletra: viasona.cat)

27.3.14

Detrás del cristal


De mi nube no quiero bajar  pero hay algo que me arrastra. Ilusiones detrás del cristal van pudriendo nuestros sueños. Me he hundido en pensamientos  oscuros como el cieno. Si la vida es un camino de flores han pisado sus colores . Ya no hay sombras que me engañen  me escondan del cielo, es negro. Alguien apagó la luz. Corre corre, más velocidad, ya se agotan nuestros días. Las palabras que un día aprendí  hacen eco ya en mi olvido. Me he hundido en pensamientos oscuros como el cieno como una noche sin tu piel.

Malsujeto – Fuera de control


(lletra: malsujeto.com)

26.3.14

Azzurro


Cerco l'estate tutto l'anno e all'improvviso eccola qua. Lei è partita per le spiagge e sono solo quassù in città, sento fischiare sopra i tetti un aeroplano che se ne va.  Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro e lungo per me. Mi accorgo di non avere più risorse senza di te, e allora io quasi quasi prendo il treno e vengo, vengo da te, ma il treno dei desideri nei miei pensieri all'incontrario va.   Sembra quand'ero all'oratorio, con tanto sole, tanti anni fa. Quelle domeniche da solo in un cortile, a passeggiar... ora mi annoio più di allora, neanche un prete per chiacchierar...  Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro e lungo per me. Mi accorgo di non avere più risorse senza di te, e allora io quasi quasi prendo il treno e vengo, vengo da te, ma il treno dei desideri nei miei pensieri all'incontrario va.   Cerco un po' d'Africa in giardino, tra l'oleandro e il baobab, come facevo da bambino, ma qui c'è gente, non si può più, stanno innaffiando le tue rose, non c'è il leone, chissà dov'è...  Azzurro, il pomeriggio è troppo azzurro e lungo per me. Mi accorgo di non avere più risorse senza di te, e allora io quasi quasi prendo il treno e vengo, vengo da te, ma il treno dei desideri nei miei pensieri all'incontrario va.

Adriano Calentano - Azzurro

(Espero el verano todo el año y de repente ya está aquí. Ella se ha marchado a la playa y estoy solo aquí en la ciudad, oigo silbar sobre los tejados un avión que se va.  Azul, la tarde es demasiado azul y larga para mí. Me doy cuenta de no tener remedio sin ti y entonces casi, casi cojo el tren y voy, voy a buscarte, pero el tren de los deseos en mis pensamientos va en el sentido opuesto.  Parece cuando estaba en el seminario, con mucho sol, hace muchos años Esos domingo yo solo en un patio, paseando… Ahora me aburro más que entonces, ni siquiera un cura para charlar…  Azul, la tarde es demasiado azul y larga para mí. Me doy cuenta de no tener remedio sin ti y entonces casi casi cojo el tren y voy, voy a buscarte, pero el tren de los deseos en mis pensamientos va en el sentido opuesto.  Busco un poco de África en el jardín entre la adelfa y el baobab, como hacía cuando era niño pero aquí hay gente, ya no se puede, están regando tus rosas, no está el león, quién sabe dónde está...  Azul, la tarde es demasiado azul y larga para mí. Me doy cuenta de no tener remedio sin ti y entonces casi casi cojo el tren y voy, voy a buscarte, pero el tren de los deseos en mis pensamientos va en el sentido opuesto.)

(lletra: corazondecancion.blogspot.com.es)

25.3.14

Itsasoa gara


Begiratu atzean, ortzi mugak sutan, gure begien zerutan   Begiratu maitea, amildegi ertza, biziak hila, ametsa.   Ez bilatu gauean, izar hura, zure begietan piztu da   Ta ez galdetu inoiz zer galdu genuen, negar egin genuenean, malko haiei esker, orain itsasoa gara, orain itsasoa gara.   Orain hemen gaudela, bidegurutzean, utz ditzagun beldurrak atzean, ez gara izan onenak, beharbada, baina gure bizitza izan da.   Mendeetako kanta, erditu da, gure ordua heldu da   Ta ez galdetu inoiz zer galdu genuen, negar egin genuenean, malkoa haiei esker, orain itsasoa gara, orain itsasoa gara.   Ta ez galdetu inoiz zer galdu genuen, gure ametsaren bidean, izan garelako, oraindik ere bagara, ta beti izango gara.   Ta ez galdetu inoiz zer galdu genuen, negar egin genuenean, malko haiei ekser, orain itsasoa gara, itsasoa gara.

Ken Zazpi – Ortzemugak Begietan

(Mira atras, el firmamento incendiado, en el cielo de nuestros ojos.   Mira querida, el borde del acantilado, la vida muerta, los sueños.   No busques a la noche, esa estrella, pues en tus ojos se ha encendido.   Y no preguntes nunca que perdimos, cuando lloramos, pues gracias a esas lagrimas, ahora somos el mar, ahora somos el mar.   Ahora que estamos aqui, en el cruce, dejemos los miedos atras, tal vez no hayamos sido los mejores, pero ha sido nuestra vida.   La canción centenaria, ha nacido, ha llegado nuestra hora.   Y no preguntes nunca que perdimos, cuando lloramos, pues gracias a esas lagrimas, ahora somos el mar, ahora somos el mar.   Y no preguntes nunca que perdimos, en el camino de nuestro sueño, pues hemos existido, seguimos existiendo, y siempre existiremos.   Y no preguntes nunca que perdimos, cuando lloramos, pues gracias a esas lagrimas, ahora somos el mar, somos el mar.)


(lletra:  danetikpixkat.lacoctelera.net)

24.3.14

Temps


Surto corrents i em persegueix un ens abstracte. No el veus, no el sents. Tampoc el detecta el tacte. Impacta en l'espai en eixos de coordenades. Vides anul·lades del matins a les vesprades. Venen mal dades quan busques esmolades persegueixen follets i fades agobiades per culpa teva. I qui no es lleva amb sorolls desagradables a les orelles, quan del llit s'eleva? I t'he delit que el sol no marqui el biorritme i el cronòmetre t'estigma fes esgrima amb les agulles, perquè immortal és qui venç el temps... però qui l'usa diferent és un manta, m'entens? Diuen que no aprofito el temps. Potser és que escriure, llegir, xerrar i sobar no ho és. (Naa) D'això ells en diuen perdre el temps. Digues. Com pot ser que perdis allò que no tens? Perquè, de qui és el temps? vull dir, algú s'està forrant quan algú diu que no el té però l'està gastant? Mira, la veritat és que no ho sé. Però la penya me'l demana com si fos un camell (tens temps?) Que què he fet durant tot aquest temps? Al final he fet temps fins que aquest m'ha donat la raó. No et fot! D'acord! ens havíem de donar temps. Però ràbia em va fer haver de donar-li temps al temps. Només sé que temps era temps us dèieu: t'estimo. Per quan? Pels temps dels temps. I ara què? Ara us trobeu i parleu de la calor i del fred i us moriu d'enyorança pensant en quins temps aquells. Però tranquils, calma, que el temps ho cura tot. Tranquils que el temps apaga tots els focs. Segons, minuts, hores, dies i anys. Petons, a gust. Plores, odies i afanys No sé, només sé que el temps passa. I que no es quedarà aquí per veure qui se l'empassa. El temps t'abraça. I no s'apaga la brasa. El temps passa i t'amenaça com una llosa, Com una espasa. Així és el temps. Temps. Durarà pel temps del temps. Temps al temps Algú té una miqueta de temps ? No ho sé. Només sé que el temps passa i necessito temps.

At Versaris - Va amb nosaltres


(lletra: viasona.cat)

23.3.14

Los años muertos


Cada huella, cada línea dibuja nuestro azar. Nos recuerda todo lo vivido, tantas culpas y miserias arrastra un vendaval. No puedo más, ya se acabó, cansado estoy de no avanzar, las hojas secas caerán. Con lamento se consigue que todo siga igual, una vela me muestra el camino, congelaba el tiempo sin pensar la realidad. No puedo más, Ya se acabó, cansado estoy de no avanzar, las hojas secas caerán. Con la arena entre mis pies se crea un lodazal de esperanza y maldad. La distancia a recorrer no Impide que los dos volvamos a nacer. Y la verdad no dejo de pensar en míy con razón merezco más. Los años muertos arderán. Los años muertos arderán. Los años muertos arderán.

Maryland - Los años muertos

(lletra: marylandmusica.com)

22.3.14

Big jet plane


She said: "hello mister, pleased to meet you" I wanna hold her, I wanna kiss her She smelled of daisies, she smelled of daisies She drive me crazy, she drive me crazy Gonna take her for a ride on a big jet plane Gonna take her for a ride on a big jet plane Hey hey, hey hey Hey my lover, my lady river Can I take you, take you higher Gonna take her for a ride on a big jet plane Gonna take her for a ride on a big jet plane Gonna take her for a ride on a big jet plane Gonna take her for a ride on a big jet plane Hey hey  Gonna hold you, gonna kiss in my arms Gonna take you away from harm Gonna hold you, gonna kiss in my arms Gonna take you, away from harm Gonna take her for a ride on a big jet plane Gonna take her for a ride on a big jet plane Gonna take her for a ride on a big jet plane Gonna take her for a ride on a big jet plane Hey hey.

 Angus and Julia Stone - Big jet plane

(Ella dijo: "Hola señor, encantado de conocerle". Quiero tenerla en mis manos, quiero besarla, olía a margaritas, olía a margaritas, me vuelve loco, me vuelve loco. Quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, hey, hey, hey, hey. Hey mi amante, mi lady river  puedo llevarte, llevarte más alto. Quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción. Quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, hey, hey  Voy a tenerte en mis manos, voy a besar(te) en mis brazos, voy a llevarte lejos del dolor. Voy a tenerte en mis manos, voy a besar(te) en mis brazos, voy a llevarte lejos del dolor. Quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, quiero llevarla a dar una vuelta en un gran avión a reacción, hey, hey)

(lletra: letraseningles.es)

21.3.14

Tant de bo


Tant de bo sigui llarg el viatge, tant de bo que l'equipatge a cada passa pesi menys. Tant de bo que quan tornis a casa no t'atrapi la llàgrima als ulls, que passis full. Tant de bo al mentida no vagi mai vestida i que et porti el vent quan vingui el llop. Tant de bo que la por no s'abraci a la pena...  Tant de bo sigui et sedueixi el paisatge, tant de bo que els fantasmes ja no mirin sota el llit, que la nit no t'apagui l'espelma, que es fongui el neguit tant de bo et donin fil i no et tallin les ales. Caure sobre vellut, que no et donis per vençut, tant de bo un dia el nord sigui sud i que t'envolti la gent de mirada transparent.  Tant de bo sigui llarg el viatge, tant de bo que mil paraules valguin més que una imatge. Tant de bo acabi en taules la partida, que la vida fos més innocent, un joc de nens. Tant de bo passi un tren cada dia, que la fi del món no tingui final de via. Tant de bo quedi pres qui empresona, que coneguis la felicitat en persona.  Tant de bo dos i dos sumin quatre, tant de bo creure en la màgia no sigui cosa de tres. Tant de bo que la sang fos germana i no l'arma dels impotents, que caiguin panys. Tant de bo s'obrin totes les portes i et rebin amb un “Benvinguts!”. Tant de bo que la vida no fos batalla i que et tregui a ballar quan balla.

Txarango – Som riu


(lletra: viasona.cat)

20.3.14

Canción de amor para Alma Mahler


Estás viva de milagro. Mientras dormías te abandoné en el mar, bailando te dejé como una tonta en una fiesta. Agitada por los demás, con el peso de la culpa amarrado a mis tobillos. Me escapaba para dormir sobre la carne blanda de una amante menos guapa que tú. Encontraba en su vulgaridad una excusa para dejarte de amar con el peso de la culpa amarrado a mis tobillos. Confieso que soy el resumen enfermo de tus besos, confieso que soy la noche inyectada en tus venas, confieso que soy el vacío y ya no merece la pena confesar que soy siempre que tú seas. La mentira es una bala que me plantaba cara. Soy salvaje en la medida en que no importa nada seguir o dejarse ir enamorado de mi vileza con el peso de la culpa amarrado a mis tobillos. Confieso que soy el resumen enfermo de tus besos, confieso que soy la noche inyectada en tus venas, confieso que soy el vacío y ya no merece la pena confesar que soy siempre que tú seas.

Deneuve – Sagrado corazón


(lletra: youtube reysombra21)

19.3.14

Pare


Pare digueu-me què  li han fet al riu que ja no canta. Rellisca com un barb  mort sota un pam d'escuma blanca. Pare que el riu ja no és el riu. Pare abans que torni l'estiu  amagui tot el que és viu. Pare digueu-me què  li han fet al bosc que no hi ha arbres. A l'hivern  no tindrem foc ni a l'estiu lloc per aturar-se. Pare  que el bosc ja no és el bosc. Pare abans de que no es faci fosc ompliu de vida el rebost. Sense llenya i sense peixos, pare,  ens caldrà cremar la barca, llaurar el blat entre les enrunes, pare i tancar amb tres panys la casa i deia vostè...  Pare si no hi ha pins no es fan pinyons  ni cucs, ni ocells. Pare on no hi ha flors no es fan abelles, cera, ni mel. Pare  que el camp ja no és el camp. Pare demà del cel plourà sang. El vent ho canta plorant. Pare  ja són aquí...  Monstres de carn amb cucs de ferro. Pare no,  no tingueu por, i digueu que no,  que jo us espero. Pare que estan matant la terra. Pare deixeu de plorar  que ens han declarat la guerra.

Joan Manuel Serrat – Per al meu amic ( tb Serrat Sinfónico)

(lletra: viasona.cat)

18.3.14

La crise


Un jour, un jour, un jour la croissance viendra Un jour mon patron me dira “Allez je vous augmente aussi Mais aujourd’hui je vous licencie” Merci aux pros de la langue de bois, merci aux rêves d’un millionnaire Donnez des pièces jaunes à Carla pour qu’elle nous sorte de la galère Merci aux banques sans foi ni loi, pouvoir d’achat ne connait pas La seule bourse assez bien pour moi, c’est celle que je touche à la fin du mois Alors pour toute l’hypocrisie Un grand merci à Sarkozy Grâce à vous tous on se dit Bon dieu dans quel monde on vit ?  Du FMI au RMI, de l’ISF à SDF, Du ministère à la misère De la CGT au Medef Du caniveau à la tête de l’Etat De la retraite chapeau au RSA De la France d’en haut à celle d’en bas Il n’y a qu’un pas.  Alors on danse Sur le monde en morceaux Et la valse commence Toujours sur le même tempo.  Alors on danse Sur le monde en morceaux Après tout quelle importance Pour nous c’est pas nouveau.  La vie est pleine de surprises Surtout pour ceux qui connaissent la crise J’ lève mon verre à votre santé Avant qu’on se fasse tous sauter Moi dans la vie je m’en fais pas Je bouffe des pâtes à tous les repas Embrassez pour moi la famille Pendant que mes frères crient à la famine Merci Monsanto pour tous tes beaux OGM Merci à Quick et McDo pour nous vendre la bouffe qu’on aime La Course à la consommation Produits des cons sans sommation Et vous qui trouvez tout horrible Moi je dis qu’ensemble tout est possible C’est pas grave, on vous pardonne de conduire le monde à sa perte Bien sûr, vous avez la donne nous on fera avec les restes Reprends une part de connerie pour le dessert Je sais que t’en as marre mais y a que ça qui reste pas cher Je vous jette pas la pierre Vous qui bossez comme des fous Pour nous sortir de la galère Après tout j’ai voté pour vous La croisière s’amuse pendant qu’on patauge dans la boue Excusez-moi j’abuse, je suis dans la merde jusqu’au cou.   Moi la crise, elle me touchera pas Et oui je vis au crochet de l’Etat Je m’en fous, je peux planter ma société On fera tourner la planche à billets Sans parachute c’est le crash assuré A moins d’être un bon pote à Clavier Le petit du roi est devenu roi Et ça se passe juste en bas de chez moi Merci aux ministres de l’ouverture Qui ont fait de la France une caricature Merci à tous de nous prouver Que vous êtes tous dans le même panier J’aurais voulu être socialiste Si j’écoutais mes rêves d’enfant Mais tous ces beaux noms sur les listes Sont dans le cimetière des éléphants On bosse dur été comme hiver, y a pas de saison pour la galère Pour les vacances on reste chez nous au prix d’ l’essence ? Expliquez moi, vous, à la tête de l’Etat J’comprend pas, j’ai pas fait Science Po ou l’Ena Merci aux puissants pour les 1 % J’en demandais pas tant Mon RSA m’attend Toutes manières qu’est-ce-qu’on y peux? On est pauvres avant d’être vieux Prends les choses du bon côté On est vivant qu’est-ce tu veux d’ mieux?

L'Homme parle - Militants du quotidien

(Un día, un día, un día llegará el crecimiento económico. Un día mi jefe me dirá: “También le subo el sueldo pero hoy le despido”. Gracias a los profesionales de la demagogia, gracias a los sueños de un millonario. Denle céntimos a Carla para que nos saque de la esclavitud. Gracias a los bancos sin fe ni ley, “poder adquisitivo, ¿qué es eso?”. Para mí, la única bolsa buena es la ayuda que me ingresan a final de mes. Muchas gracias, Sarkozy, por toda esta hipocresía. Gracias a Usted nos preguntamos: “¿Dios mío, en qué mundo vivimos?”  Del FMI a la RMI, de pagar el ISP a vivir en la calle, del Ministerio a la miseria, de la CGT a la CEOE, de la cuneta a la presidencia del Estado, del plan de jubilación a la pensión mínima, de la Francia de arriba a la de abajo no hay más que un paso.  Y bailamos sobre el mundo hecho pedazos. Y el vals siempre empieza  con el mismo tempo.  Y bailamos sobre el mundo hecho pedazos. Después de todo, ¿qué importancia tiene? Para nosotros, no es nada nuevo.  La vida está llena de sorpresas sobre todo para los que conocen la crisis. Levanto mi copa y brindo a su salud antes de que nos hagan saltar por los aires. Normalmente no me preocupo como pasta en cada comida. Saluden a la familia de mi parte mientras mis hermanos gritan de hambre. Gracias, Monsanto, por todos esos bonitos trangénicos. Gracias, Quick y MacDonalds, por vendernos la comida que nos gusta. La carrera del consumo productos de idiotas sin aviso. Y a ustedes que les parece todo horrible les digo que juntos todo es posible No es grave, les perdonamos que hayan conducido el mundo a su pérdida. Ustedes repartirán las cartas pero nosotros tiraremos con los restos. Tómate otro trozo de gilipollez en el postre Sé que estás harto pero es lo único que sigue saliendo barato No les tiro ninguna piedra a Ustedes que trabajan como locos para sacarnos de la esclavitud Después de todo, voté por ustedes En el crucero se divierten mientras nosotros chapoteamos en el lodo Disculpenme, no he dicho la verdad, la mierda me llega hasta el cuello. A mí la crisis no me afectará porque vivo a expensas del Estado. Me da igual, puedo dar la espalda a mi sociedad Pondremos en marcha la máquina de hacer billetes Sin paracaidas el batacazo está asegurado A menos que seas colega de Clavier El hijo del rey se ha convertido en rey Y sucede justo debajo de mi casa Gracias a los ministros de la apertura que han transformado Francia en una caricatura Gracias a todos por demostrarnos que entran todos en el mismo saco Me hubiese gustado ser socialista como en mis sueños de infacia pero todos esos apellidos en las listas están en el cementario de elefantes Trabajamos duro tanto en invierno como en verano la esclavitud no tiene estaciones Y en vacaciones nos quedamos en casa. ¿El precio de la gasolina? Explíquenme, ustedes, que ocupan la cabeza del Estado No entiendo, no he hecho Políticas ni Administraciones Públicas Gracias a los poderosos por ese 1% Yo no pedía tanto Mi pensión mínima me espera De todas formas ¿qué se puede hacer? Somos pobres antes de llegar a viejos Míralo por el lado positivo: estamos vivos. ¿Qué más quieres?)


(lletra: nuestrosvecinosdelnorte.blogspot.com.es)

17.3.14

Globus Aerostàtic


Encreuaments al davant, decisions que prenem on ens portaran? Si coneguérem el destí, és cert, s'esvairia el laberint. Presos quan ens trien l'orientació o ens ancoren records. Cecs per veure passar l'elefant. Si coneguérem el destí no hi hauria temps, tampoc melodia, surf a l'ona, pedalejar, caure i començar. Per què no retrobar moments feliços? Acariciar-los, en dies aspres acollir-los com tresors dins nostre. De cap a peus, refrescats, estem ben xops, revolució d'harmonia, retorna ara i aquí el nou dia. A l'exterior de la cabina llancem pes, emprenem el vol. Desbloquejar la columna, sense arriscar no es troba la sort. El nostre viure com el de l'arbre d'empelts es compon. Veiem clar el sentit de tot plegat com es mou. Si coneguérem el destí no hi hauria temps, tampoc melodia, surf a l'ona, pedalejar, caure i començar De cap a peus, refrescats, estem ben xops, revolució d'harmonia, retorna ara i aquí el nou dia.

VerdCel – Els dies del Saurí


 (lletra: viasona.cat)

16.3.14

A tu vera


Me colé por tu puerta de atrás sin hacer apenas ruido y desplegué lo que sé de papiroflexia en tu alma de cartón. Y te sigo tatuando con besos de niño las palabras que te hagan camino cuando yo sólo sea un recuerdo. Que se cuelgue en tu mente llenita de sueños en tus labios que saben a mundo donde no pinta nada este viejo. Modelaré las nubes con tu cara y hasta dios querrá robarlas Pa adornar su habitación. Y bajaré a decirle al diablo que como te toque un pelo le parto el espinazo. Pa que sepas que siempre estaré cerca que aunque tú no me veas estaré siempre a tu vera. Me saqué de la manga pa tí una flor y un cuento chino y le silbé melodías canallas a tu inocente corazón. Y te pienso enredar con canciones el pelo para que cuando estés despeinada me veas a mí en el espejo. Sonriendo orgulloso de ver un trocito de mi alma brillando en tus labios donde no pinta nada este anciano. Traficaré tus suspiros, tus sonrisas, y hasta dios querrá ponerse to ‘payá’ de ti mi niña. Y bajaré a decirle al diablo que como te haga más bella le meto cuatro abrazos. Pa que sepas que siempre estaré cerca, que aunque tú no me veas estaré siempre a tu vera. Me colé por tu puerta de atrás sin hacer apenas ruido y desplegué lo que sé de papiroflexia en tu alma de cartón.   Y aunque el tiempo y la vida nos ponga barreras, antes me cortaría la venas que perder un segundo a tu vera.

Los de Marras – Oscuridad


(lletra: losdemarras.net)

15.3.14

Infinit


Han plorat les pedres i han marxat els sons. Han rumiat les tasses i les cafès ja no són bons. Han mort dinasties i han rigut els palaus. S'han endut les ferides i encara ens queden els blaus.   Uaia, ja no hi ha fang sota el bassal, mai hi ha hagut terra sota l'asfalt. Uaia, els borratxos del fanal, ja no reciten versos del mal. Omplirem els carrers de flors i de llençols. D'escrits a les parets que diguin que tots sols. ; Omplirem els carrers de flors i de llençols. , Traurem els rascacels tan sols per prendre el sol. Omplirem els carrers de flors i de llençols. Només trossos de records per celebrar que no som morts. , Omplirem els carrers de flors i de llençols. Només tinta i paper per escriure com vam ser.  Han marxat les ombres i han volat els fars. Han canviat les formes però els merders surten prou cars. Han gastat saliva i han guanyat la partida. Hem jugat amb foc i alguns els hi han pres la vida.  Uaia, ja no hi ha fang sota el bassal, mai hi ha hagut terra sota l'asfalt. Uaia, els borratxos del fanal, ja no reciten versos del mal. Omplirem els carrers de flors i de llençols. D'escrits a les parets que diguin que tots sols. ; Omplirem els carrers de flors i de llençols. , Traurem els rascacels tan sols per prendre el sol.   Giren els carrers, giren els carrers de flors i llençols.  Que no diguin que estem sols ara tot són papers, no hi ha terra, és asfalt. Tant de bo a tots plegats que se us cremin les mans. Giren els carrers, giren els carrers de flors i llençols.  Que no diguin que estem sols ara tot són papers, no hi ha terra, és asfalt. Tant de bo a tots plegats que se us cremin les mans. És quan miro les muralles i els crits que s'hi han escoltat, que veig com petjades d'un camí sense relat. Els carrers tan plens d'història ràpid els han escombrat. I és que aquí som gent tan neta que hem esborrat tot el passat.

Gertrudis – Tripolar


(lletra: viasona.cat)

14.3.14

Quebradizo y transparente


Clara dice que está bien, que a ella le vale con llevar hasta buen puerto sus pequeños desastres, pero siempre está tan sola y ese temblor en su boca.  Jose gasta su dinero en lo que la ciudad le ofrece, quiere lucir y brillar, ser un diamante demente. Cada día nace el rock en sus ojos de nieve.  Qué extraño estar precisamente así cuando todo es como hielo: Quebradizo y transparente.  Fácil es ver que Javier Habita un mundo aparte, incluso en el tanatorio no dejaba de burlarse, lleva meses sin trabajo, duerme en casa de sus padres.  Todos se fijan en Eva y ella busca el amor perfecto, a veces cree encontrarlo al mirarse en los espejos. Habla tan, tan lento, su voz flota tan lejos.  Qué extraño estar precisamente así, etc.  A David le gusta hablar de toda clase de accidentes y su casa es un museo dedicado a la muerte, cree tener un coágulo y que eso le trae suerte.  Ahora Ana cree en Dios y se ha vuelto una mística, las voces de su interior le repiten la misa, viste como pordiosera, es verdad que ama a cualquiera. Qué extraño estar precisamente así, etc.

El hijo – Madrileña


(lletra: youtube GreenNoe777)

13.3.14

Mataré el proper que em pregunti "Què tal?”


Avui sóc un guanyador però ningú em regala cap consola. Volia que ahir fos com avui, però no hi ha cap màquina del temps.  Els meus amics em diuen que vaig bé, els meus pares simplement són morts. Ella segueix sempre al meu costat,  a tot m'hi acostumo.  No em pregunteu mai com estic, feu-me preguntes més senzilles. Què vol dir "si sóc feliç"? Doncs jo què sé, depèn del dia.  "Hola veig que tot va bé. No sé què deu ser per tu un bon dia." Avui no hi ha novetat, de moment no he tingut accidents. No m'han robat res ni tampoc he renascut al cor de Somàlia. No s'ha mort ningú darrerament. Jo visc dia a dia.  No em pregunteu mai com estic, feu-me preguntes més senzilles. Què voldir "si sóc feliç"? Doncs jo què sé, depen del dia. No, no se m'ha cremat el pis.  No em pregunteu mai com estic, feu-me preguntes més senzilles. Què vol dir "si sóc feliç"? Doncs jo què sé, depèn del dia.  "Hola veig que et va bé." Què vols que et digui, fa mal dia. Avui no hi ha novetat. Com vols que visqui el dia a dia si... si no m'amputen res.

Rosa-Luxemburg  - Autobiografia oficial


(lletra: viasona.cat)

12.3.14

Aún puedes gritar


No multiplico panes ni camino sobre el mar, ni te hablo de batallas que jamás conocerás, esclavos de un sistema que nos quiere controlar, separados, aislados, divide vencerás. Patético rebaño acepta socio sin su clan, a este mundo de locos no quiero colaborar, pidió juegos de mierda que te incitan a matar, si el fuego te quema dentro ¡aún puedes gritar! Que no vas aguantar, que se acabó llorar, ser un muñeco mas no es tu jodida obligación, que no vas aceptar un mundo desigual, quieren resignación y enfrente siempre nos tendrán y aquí no la van a encontrar. Siempre has apostado al caballo ganador, bajo la suma de suerte se vive mucho mejor, dudando de los que tienen menos opciones que tu, si tu y yo no lo cambiamos...  Mil bares abiertos tantas drogar por probar, en el maldito ritmo que te imponen pa’ bailar, rodeado de caras y sin nadie a quien hablar, harán que te sientas libre… Si esto es lo que me dan, no tendré paz ya bajo el sol, nunca podrás tenerme quieto, yo no soy uno más, paren que me quiero bajar, si siempre pierdo en este juego.

No Relax – Virus de rebelión

(lletra: música.com)

11.3.14

Love vibration


Step out into the sun. Step out into the world and love someone. Save yourself from hate. Save yourself from hate and all the hassle. And you people all know what I'm talkin' about. Yeah you people all know what he's talkin' about. And you people all know what I'm talkin' about. Yeah you people all know what he's talkin' about. Spread the love vibration...uh huh. Spread the love vibration. Now everybody's scared. Scared of being lonely and abandoned. If you find someone who cares. Find someone to love and understand you. Then you people all'll know what I'm talkin' about. Yeah you people all know what he's talkin' about. Then you people all'll know what I'm talkin' about. Yeah you people all know what he's talkin' about. Then you people all'll know what I'm talkin' about. Yeah you people all know what he's talkin' about. Yeah you people all know what I'm talkin' about. Yeah you people all know what he's talkin' about. If you people all know what I'm talkin' about. Spread the love vibration. Spread the love vibration.Spread the love vibration.

Josh Rouse - 1972

(Da un paso hacia la luz. Da un paso adelante, sal fuera, ve mundo y enamorate de alguién. Deja de lado tu odio. Expulsa tu odio y todo lo que te molesta. Y que sepa todo el mundo de lo que hablo! Sí, que todo el mundo se entere lo que quiere decir! Y que sepa todo el mundo de lo que hablo! Sí, que todo el mundo se entere lo que quiere decir! Expande tu sensación de amor, yuhu! Esparce tus vibraciones de amor. Ahora todo el mundo está asustado. Tienen miedo de estar sólos y sentirse abandonados. Si encuentras a alguien que te importa. Si encuentras a alguien con quien tienes química y a quien quieres. Entonces que todo el mundo se entere de lo que hablas. Si que todo el mundo se entere lo que tiene que decir. Sí que todo el mundo sepa de lo que hables, que se enteren lo que tienes que decir. Expande tu sensación de amor, yuhu! Esparce tus vibraciones de amor. Que todo el mundo sienta esas vibraciones de amor.)


(lletra: micanciondehoy.com)

10.3.14

L’última nit


Els nostres camins ens separen,  el temps de marxar ja ha arribat,  tan sols vull donar-te les gràcies  i dir-te que ens veurem aviat.   I totes eixes aventures,  tot allò que vam viure tornarà  i junts tornarem a somriure,  com si el temps mai no haguera passat.   Recorde tantes alegries,  converses que ens van atrapar,  somnis llunyans i utopies  o simples somriures a un bar.   Històries que amb el temps es fan fortes ,  regals que no es poden comprar,  i que a la memòria ressonen,  tan forts que ningú els pot esborrar.   Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.  Amic, que aquesta nit encara és nostra,  i aprofitem el temps, que ens queda un últim record  que crear, per gravar-se’l al cor  Uououoooh!   Els anys guardaran les promeses,  només ells saben si es compliran,  o si vindran noves sorpreses,  que ens apropen als somnis llunyans.   I si els nostres camins ja no es creuen,  el record mantindrà l’amistat,  i si mai ja no ens tornem a veure,  aquesta cançó ens farà recordar.   Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.  Amic, que aquesta nit encara és nostra,  i aprofitem el temps, que ens queda un últim record  que crear, per gravar-se’l al cor  Uououoooh!

Atzembla – El teu viatge


(lletra: viasona.cat)

9.3.14

La Metamorfosis


Todo lo que tengo lo quemaré. Si me abrazo al fuego podré romper esta costra helada que corre por mi piel. Si no siento nada, no hay razón para seguir. Todos esos libros y esos discos arderán. Esa ropa y esas cartas irán detrás. En lo alto de la pira mis amigos me saludan. Y mis padres, mis hermanos y tú, me sonreís. Y cuando empiece a llover ceniza sentiré un desgarro extasiado. Sangraré. Ahora que os pierdo, ahora sé que os amé. Y levantaos de esa mancha negra. Ahora venid, curemos nuestras heridas. Es que aprendí que todos merecemos otra oportunidad.

Pumuky – El bosque en llamas


(lletra:  pumuky.bandcamp.com)

8.3.14

Tres acords per la balada d'en Joan Matraca


T'he pintat mil cops amb pintures barates, Per tu omplia les tardes de xocolata,  i la meva estabilitat camina de la mà de tres pedres que porto dins la butxaca...  Potser he perdut les dents però no el somriure, i a la Rambla els nens em criden on collons vas amb aquestes pintes?  i jo els dic:  Que sóc el boig que balla cara al nord, que es perdia en els teus cabells de foc, que esperava amb impaciència, sempre, l'hora del tallat,  i sóc...  el boig que balla cara el nord de barba densa i aires de pintor que dubta que trobessis  el que buscaves amb la mort.  Oooh... La terra plora... oooh... també ho fa el cel... oooh... el temps passa lent... oooh... però sóc més a prop teu...  Des dels boscos on el vent, tímid, xiulava el teu nom, a la solitud del far on comença el mar. En la por, en la foscor i fredor d'un mur de pedra, on les meves esperances tu, vas afusellant. Les gotes d'aigua fresca que lliscaven pel teu coll, a dalt de la lluna, on esmorzàvem tot dos sols. En el cant d'una sirena que s'endú una princesa i ara els angels, ara els angels, que no aixequen cap...   I augmenta,  i augmenta la rabia al cridar...  Que sóc el boig que balla cara al nord, que es perdia en els teus cabells de foc, que esperava amb impaciència,  sempre, l'hora del tallat...  I sóc...  El boig que balla cara el nord de barba densa i aires de pintor que dubta que trobessis , el que buscaves amb la mort.  I sóc...  Qui t'ha pintat mil cops amb pintures barates...

Estúpida Erikah - Tres acords per la balada d'en Joan Matraca


(lletra: viasona.cat)

7.3.14

No llueve para siempre


Si quieres ser como ellos quieren que tú seas, si quieres pensar como ellos quieren que tu pienses, si quieres ser otro eslabón en la cadena o en el rio de la vida sólo sigues la corriente, si quieres ser otro eslabón en la cadena o en el rio de la vida sólo sigues la corriente. Si no te enfrentas cara a cara a los problemas, si la autocompasión es el camino que prefieres, si no luchas por conseguir lo que deseas, dime tu como pretendes que la gente te respete, si no luchas por conseguir lo que deseas, dime tu como pretendes que la gente te respete. Que los golpes que no matan son los que te hacen más fuerte, las heridas cicatrizan y no llueve para siempre. Que los golpes que no matan son los que te hacen más fuerte, las heridas cicatrizan y no llueve para siempre, no.  Si el infortunio otra vez quebró tus alas échale coraje para remontar el vuelo, que esta perra vida nos da muchas puñaladas y más a los que vivimos volando a ras de suelo que esta perra vida nos da muchas puñaladas y más a los que vivimos volando a ras de suelo.

Malos Vicios – Al mal tiempo, mala cara


(lletra: musica.com)

6.3.14

Camals mullats


Cinc de la matinada no esperava que acabarem pels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere València banyada., camals mullats. València banyada Pel carrer de cavallers dalt d'una bicicleta vella recorríem la distància i guardava l'equilibri fregant-te amb les galtes l'esquena. Camals mullats, fregant-te l'esquena. Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta, semàfor de jutjats, frenada en sec i el dos a terra somrius i et bese . A la dreta govern militar hi ha un tio amb metralleta que ens mira molt mal. Ja saps que passa. T'estime, t'estimo, t'estim. Poetes de la nit que fan que parlen les parets a la València de Blanquita i Estellés. I hem fet música, mètrica , sàtira. Per canviar els teus desitjos Per matar els teus silencis Finestres, balcons que no esperen Benet a la València de la FAI i de Basset. I a cada barri se sent rebombori, unim les nostres forces come together everibody He retrobat l'espurna a l'altra cara de la lluna amb els veïns del Cabanyal i les veïnes deportades de La Punta, l'espurna, l'altra cara de la lluna. I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida T'estime, t'estimo, t'estim Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata T'estime, t'estimo, t'estim Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen T'estime, t'estimo, t'estim. Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases Murs de la metròpoli són de carbó, les línies del metro la nostra presó spray i les parets de colors qui observa els mossos bon observador a la city li és igual per on surti el sol, sap que si aixeco el cap només hi veig pols. El barri somriu perquè no estem sols parem els seus pals, exemples són molts però cadascú amb el seu entorn xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món. Joventut i experiència referents potents des de Sants fins a València No hi ha tanta diferència la ciutat té barrots de ferro, Barna, Sants, València porten les seves credencials La Gossa Sorda Pirat's Sound Sistema Heu sentit l'olor a podrit de traïció bellesa morta i violència o és que algú ha dit el nom de València. En l'aire barreja de fem i salobre i sota terra la mort, la mort al metro dels pobres.

La Gossa sorda -Saó

(lletra: viasona.cat)

5.3.14

Cosas que no son como deberían ser


Un jinete cojo, un beso amargo. Acabar la noche sin darte un abrazo. Tardar más de un año en dar un concierto, fusilando niños para entretenernos. Te echo tanto de menos que escuece. Que venga alguien, por favor y me cuente por qué hay cosas que no son como debieran ser. Infierno esquimal, bonita, a tu lado se marchita el aire y me vengo abajo. Un baño a la izquierda, estar separados, no tengo estrategias, sólo callo y ando.

Egon Soda - El hambre, el enfado y la respuesta


(lletra: youtube  mereh713)

4.3.14

Coming back to a man


You still wear your hair to your shoulder. You still look like a friday night. You're still caught somewhere between the plans and the dreams, so that neither end up turning out right and I myself  look a few moments older. When I learned that love is not as simple as i thought, it starts to feel more real and the wounds all start to heal. Whether I want them to or not, so tell me why you think I should forgive what you did and I'll tell you if I understand. Cause you broke the quick-giving heart of a kid, but youre now coming back to a man. It means a lot that you came here to speak to me. And I will listen in ways I never did before. I'll hear the pause between each word and when your presentations heard. Then I'll need to show you to the door, cause some people were just meant to be a memory. To be called upon to remind us how we've changed the way the scattered ever-busy bright lights of a city might look off to a distant mountain range. And the guy you know is someone I work hard at keeping hid. And he is very good at sticking to the plan, cause you broke the quick-giving heart of a kid. But youre now coming back to a man. I might think of you more often then I'm willing to admit, but i cant show every card I'm holding in my hand. Cause you broke the quick-giving heart of a kid, but youre now coming back to a man.

Dawes- Nothing is wrong

(Todavía te llega el  pelo hasta el hombro. Todavía me recuerdas al viernes noche. Todavía estás atrapada en algún lugar entre los planes y los sueños, que no terminan de salir bien. Y yo, yo me veo mucho más mayor por momentos. Cuando descubrí que el amor no era tan simple como yo pensaba, empecé a ver todo mucho más real, y las heridas comenzaron a cicatrizar. Es cosa mía si yo les quiero o no, así que dime tú porqué crees que debo perdonar lo que hiciste, y te diré si lo entiendo o no. ¿Porque rompiste el tierno corazón de un chiquillo? Ahora que vuelves, ya soy un hombre. Para mí significa mucho que hayas venido a hablar conmigo, así que te escucharé, como nunca antes lo hice. Escucharé cada silencio entre tus palabras y el tono que empleas durante tu exposición. Después, sentiré la necesidad de mostrarte la puerta, porque algunas personas merecen sólamente ser un recuerdo. Únicamente ser citadas, para recordarnos lo mucho que hemos cambiado, como si las siempre brillantes y dispersas luces de la cuidad, parecieran haberse apagado, para trasladarnos a una de esas lejanas montañas. Y el chico al que conociste, he trabajado duro para mantenerlo oculto, y créeme que es muy bueno para conseguir llevar a cabo sus planes. ¿Porque rompiste el tierno corazón de un chiquillo? Ahora que vuelves, ya soy un hombre. Podría pensar en tí mucho más a menudo, pero entonces, estaría dispuesto a  admitirte, y no puedo mostrar los ases que guardo en mi manga. Porque rompiste el tierno corazón de un chiquillo, pero ahora que vuelves, te encuentras con un hombre.)


(lletra: micanciondehoy.com)

3.3.14

Pecats


L'hivern no acabarà mai més, el fred ha entrat per sempre en els racons inhòspits del meu pis.  Aquesta ciutat no em porta sort. Odio tant aquests carrers per on mai més no tornaré a passar...  Caldrà que sigui sempre així l'un darrera l'altre eternament com aspes d'un molí de vent. Com el fum es dilueix al vent, la distància esborra el pensament. Aquesta nit me n'aniré d'aquí.  Un dia vas mirar-me i em vas dir: - Vull que siguis sempre més per a mi, em fas tanta falta com la llum del sol". Petits retalls, anècdotes d'ahir, ens vam prometre però no ens vam complir. Som només dos estranys en el mateix camí.  Tots els enigmes de la nit sorgien en el teu mirar: el sol va brillar només per a tu i per a mi.  Però a força de petits pecats, de lentes persistències, deixem que el temps se'ns escapi de les mans.  Caldrà que sigui sempre així l'un darrera l'altre eternament com aspes d'un molí de vent. Com el fum es dilueix al vent, la distància esborra el pensament. Aquesta nit me n'aniré d'aquí.

Joana Serrat - The Relief Sessions


(lletra: viasona.cat) 

2.3.14

Hoy es mi día (sale el sol)


Qué manera de complicar las cosas, cuando han ido bien y pueden ir mejor. Esa ilusión de revolver toda esa mierda que gira a tu alrededor. Desde esta puta habitación, abro mi ventana, se ha escondido el sol.  Ahora comprendo tus movidas, y las caricias son pura ficción. Qué manera de complicar las cosas, cuando han ido bien y pueden ir mejor. Esa ilusión de revolver toda esa mierda que gira a tu alrededor. Que idiota se puede llegar a ser, cuando el amor no te deja ver.  Y es la ostia cuando asomo, mi cabeza y vuelvo a ver tras esa pared. Esta noche te olvidaré, solo quiero pasarlo bien, quemar toda mi adrenalina. Que la droga se pueda ver, no te cortes, puedes coger, pero no olvides que es mi día. Sale el sol otra vez...

Kaos Etíliko - Porsupueston!

(lletra: quedeletras.com)

1.3.14

Espiral de silenci


Callaré, no vull destacar.  No vull centrar la seua mirada.  No diré res que em faça estar  separat de la seua veritat.   Immersos en una espiral de silenci hem acabat,  per por a que ens donen l’esquena.  Silenciat, sense nom.   Pensaré abans de parlar,  no vull que escolten res si ja no volen escoltar.  Hem decidit no preguntar.  Hem assumit el seu engany.   Immersos en una espiral de silenci hem acabat,  per por a que ens donen l’esquena.  Silenciat, sense nom.

Tardor - Revolució de l'estat latent


(lletra: viasona.cat)