10.3.14

L’última nit


Els nostres camins ens separen,  el temps de marxar ja ha arribat,  tan sols vull donar-te les gràcies  i dir-te que ens veurem aviat.   I totes eixes aventures,  tot allò que vam viure tornarà  i junts tornarem a somriure,  com si el temps mai no haguera passat.   Recorde tantes alegries,  converses que ens van atrapar,  somnis llunyans i utopies  o simples somriures a un bar.   Històries que amb el temps es fan fortes ,  regals que no es poden comprar,  i que a la memòria ressonen,  tan forts que ningú els pot esborrar.   Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.  Amic, que aquesta nit encara és nostra,  i aprofitem el temps, que ens queda un últim record  que crear, per gravar-se’l al cor  Uououoooh!   Els anys guardaran les promeses,  només ells saben si es compliran,  o si vindran noves sorpreses,  que ens apropen als somnis llunyans.   I si els nostres camins ja no es creuen,  el record mantindrà l’amistat,  i si mai ja no ens tornem a veure,  aquesta cançó ens farà recordar.   Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.  Amic, que aquesta nit encara és nostra,  i aprofitem el temps, que ens queda un últim record  que crear, per gravar-se’l al cor  Uououoooh!

Atzembla – El teu viatge


(lletra: viasona.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario