Infinit

Han plorat les pedres i han marxat els sons. Han rumiat les tasses i les cafès ja no són bons. Han mort dinasties i han rigut els palaus. S'han endut les ferides i encara ens queden els blaus.   Uaia, ja no hi ha fang sota el bassal, mai hi ha hagut terra sota l'asfalt. Uaia, els borratxos del fanal, ja no reciten versos del mal. Omplirem els carrers de flors i de llençols. D'escrits a les parets que diguin que tots sols. ; Omplirem els carrers de flors i de llençols. , Traurem els rascacels tan sols per prendre el sol. Omplirem els carrers de flors i de llençols. Només trossos de records per celebrar que no som morts. , Omplirem els carrers de flors i de llençols. Només tinta i paper per escriure com vam ser.  Han marxat les ombres i han volat els fars. Han canviat les formes però els merders surten prou cars. Han gastat saliva i han guanyat la partida. Hem jugat amb foc i alguns els hi han pres la vida.  Uaia, ja no hi ha fang sota el bassal, mai hi ha hagut terra sota l'asfalt. Uaia, els borratxos del fanal, ja no reciten versos del mal. Omplirem els carrers de flors i de llençols. D'escrits a les parets que diguin que tots sols. ; Omplirem els carrers de flors i de llençols. , Traurem els rascacels tan sols per prendre el sol.   Giren els carrers, giren els carrers de flors i llençols.  Que no diguin que estem sols ara tot són papers, no hi ha terra, és asfalt. Tant de bo a tots plegats que se us cremin les mans. Giren els carrers, giren els carrers de flors i llençols.  Que no diguin que estem sols ara tot són papers, no hi ha terra, és asfalt. Tant de bo a tots plegats que se us cremin les mans. És quan miro les muralles i els crits que s'hi han escoltat, que veig com petjades d'un camí sense relat. Els carrers tan plens d'història ràpid els han escombrat. I és que aquí som gent tan neta que hem esborrat tot el passat.

Gertrudis – Tripolar

(lletra: viasona.cat)