T'he pintat mil cops amb pintures barates, Per tu omplia les
tardes de xocolata, i la meva
estabilitat camina de la mà de tres pedres que porto dins la butxaca... Potser he perdut les dents però no el
somriure, i a la Rambla els nens em criden on collons vas amb aquestes pintes? i jo els dic:
Que sóc el boig que balla cara al nord, que es perdia en els teus
cabells de foc, que esperava amb impaciència, sempre, l'hora del tallat, i sóc...
el boig que balla cara el nord de barba densa i aires de pintor que
dubta que trobessis el que buscaves amb
la mort. Oooh... La terra plora... oooh...
també ho fa el cel... oooh... el temps passa lent... oooh... però sóc més a
prop teu... Des dels boscos on el vent,
tímid, xiulava el teu nom, a la solitud del far on comença el mar. En la por,
en la foscor i fredor d'un mur de pedra, on les meves esperances tu, vas
afusellant. Les gotes d'aigua fresca que lliscaven pel teu coll, a dalt de la
lluna, on esmorzàvem tot dos sols. En el cant d'una sirena que s'endú una
princesa i ara els angels, ara els angels, que no aixequen cap... I augmenta, i augmenta la rabia al cridar... Que sóc el boig que balla cara al nord, que
es perdia en els teus cabells de foc, que esperava amb impaciència, sempre, l'hora del tallat... I sóc...
El boig que balla cara el nord de barba densa i aires de pintor que
dubta que trobessis , el que buscaves amb la mort. I sóc...
Qui t'ha pintat mil cops amb pintures barates...
Estúpida Erikah - Tres acords per la balada d'en Joan
Matraca
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario