Les cançons que has estimat ja no brillen com abans.
Melodies que se'n van a qualsevol altra part.
La nostàlgia no fa mal, la distància és el final. La ferida s'ha curat
però no s'esborra. Convertit en allò que
no fa tant havia odiat. Desorientat, no sé com ni quan però hem canviat. Els ídols que has admirat s'han anat
evaporant. Himnes que et feien alçar les mans no saps cantar. La nostàlgia no fa mal, la distància és el
final. La ferida s'ha curat però no s'esborra.
M'he convertit en allò que no fa tant havia odiat. Desorientat, no sé
com ni quan però hem canviat.
Tardor - Revolució de l'estat latent
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario