Són les onze del matí, no em preguntis res, quiet és un diumenge qualsevol, m'aixeco i vaig de tort i a la boca i tinc mal gust, tot hi veig borrós. El cap em va molt a poc a poc mentre no puc parar el meu carai de cor... M'hauré, m'hauré... de canviar el cervell. Tot just tocat el tut començo a rondinar d'aquell despertador, que sempre em sol posar nerviós. I cada nou raig brillant em costa més dibuixar l'esbós senzill d'un somrís abans que fàcilment sortia d'aquella engruna de niu dolç. Em fa molt mal pensar que el futur és gris que es podrirà fent un badall. Tu sempre dius que està ben bé a punt d'arribar. A bona hora vindràs... que ni ens caldrà tornar-nos a emborratxar el temps corre, se'ns està socarrimant vull aiguardent, jo ja no puc esperar.
Umpah-pah – Raons de pes
No hay comentarios:
Publicar un comentario