El pallasso plora al mig de la pista. Les seves gràcies no fan riure
ningú. L'eco d'antics aplaudiments ressona entre els seients buits de carn,
inoportú. El pallasso ja no ho serà mai més, i més després d'aquesta gran
derrota. No té altre nas vermell que el que ha fet un cop de porta sota
l'influx de licor barat i furtiu, begut de nit. 1, 2, 3 i ja no hi és, no queda
res al mig de la pista... Només la corda del trapezista oscil·la lligada al
coll d'un home vell.
Kitsch – Kitsch
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario