La vida sense tu

La vida és un matí de cada dia quan et passava a recollir una caputxa negra, texans amples un mural descolorit. La vida és una classe a Filologia on agitàvem el demà, un sol roig colant-se a l'assemblea apunts bruts, cabells daurats. La vida és un dijous que acabaria al teu pis d'estudiants, quatre espelmes grogues a la cuina ombres nues, plats trencats. La vida és un cel blau cap al migdia quan pujàvem al terrat una cançó d'Extremo, roba estesa València entre llençols blancs. La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures la vida és desitjar tornar a nàixer córrer tot sol, sentir-te créixer la vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes la vida és entendre que he d'aprendre aprendre a viure la vida sense tu. La vida és mossegar la fruita dolça a les escales de Mercat Central pujar per Cavallers fins la Valldigna fumar oblits, cantar a crits. La vida és una casa enderrocada creuant les Torres de Serrans 'Amor, humor, respecte' a la façana foc i metralla a les nostres mans. La vida és agafar el primer tramvia del Pont de Fusta al Cabanyal una ciutat taronja a les finestres un món en guerra als ulls cansats. La vida és una barca abandonada que vam trobar davant del mar sentir-nos com dos nàufrags a la platja l'últim cop que em vas besar.

Obrint Pas – Coratge

(lletra: viasona.cat)