16.7.14

L’últim segon


Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar i si poguera tornar a donar-li al "start" i travessar les línies roges cartografia del teu cos per no trobar les coordenades el nord i les petjades i arribar a un lloc sense nom i rebobinar, anar pels camins que no vam anar hissar les veles en un nou mar si poguera tornar-te a besar i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar tocar les estrelles i tremolar Si poguera tornar-te a tastar  No se el final d'esta història sols vull ser esta nit el teu heroi no em guardes en la memòria només vull que em dones l'últim segon  Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut a les teues manies als teus pits i junts vam provocar terratrèmols junts i vam escriure diaris plens de fum tornar a nàixer tornar a ser un xiquet tindre el secret de la vida eterna que fores tu l'únic govern que em governa  De San Francesc al cap de Barbaria en moto no em puc llevar del cap eixa foto ni eixa posta de sol de postal que despertava el nostre instint animal tota la nit m'impregnava del teu olor en la foscor tu eres la lluerna i és que eres tu l'únic govern que em governa! Perquè eres tu l'únic govern que em governa!

Aspencat - Naixen primaveras

(lletra: viasona.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario