M'aixeco, dono voltes i em marejo molt pensant que tinc la
vida plena de responsabilitats amb dona, fills i un gos tancat on és la
llibertat? El meu amor inquiet ens mou
la barca a cops de vent i em fan sortir a buscar de nou un mar adolescent però
jo vull ser un bon pare i d'ells mai mai m'apartaré, molt bé, molt molt bé. Fart de dir-me què he de fer, fart dels dits
a l'ull i les parets que em veuen fals quan sembla que n'estàs fart del món i
el ritme vols parar hem de fer un descans i tornarem per un camí que ens deixi,
que ens deixi respirar... I tanco els
ulls en un malson a llocs on mai he estat fugint tot sol buscant la llum que em
faci despertar i cares, mans, i cossos em segueixen envoltant i no hi
ets... Fart de dir-me què he de fer,
fart dels dits a l'ull i les parets que em veuen fals quan sembla que n'estàs
fart del món i el ritme vols parar hem de fer un descans i tornarem per un camí
que ens deixi, que ens deixi respirar...
Llumia - Trossos d'una vida
sencera
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario