La Laura surt de classe, motxilla a la mà. Corre pels passadissos, ja torna a fer tard. Atrapa l'autocar que és a punt de marxar. A les cinc de la tarda ha d'entrar a "currar". Treballa de caixera en un supermercat, li han negat la beca, és temps de retallar. Arriba tard a casa i es posa a estudiar. Bolonya no perdona però més val callar. Respira! Ha arribat l'hora d'actuar, tirar endavant. Comença un nou dia, tot sembla normal, té un treball en grup però avui no pot quedar. Corre esquivant els cotxes sense prendre mal, no pot perdre més temps si vol ser puntual. La Laura passa caixa quan sent el seu nom, la crida al seu despatx el cap de personal: Reducció de plantilla i te'n vas al carrer... la crisi ja se sap que està fent molt de mal. Política sempre al servei del capital la seva solució és donar pasta als bancs. Tu amb un treball de merda acabes a l'atur, rebel-la't i no juguis al seu joc brut. Respira! Ha arribat l'hora d'actuar, tirar endavant. Respira! Compta les passes en ferm que dones per arribar al cim.
Trempera – Amunt!
No hay comentarios:
Publicar un comentario