Dorm

Era tard, força tard però va arribar el nostre hivern i algun déu despistat va deixar-se un foc encès. Ara un bes, ara un mos, ara un mos, un bes i dos; del cel blau del teu cos jo vull ser-ne l'aviador. Què podem dir que en aquest món algú o altre no hagi dit? Sense literatura no pot haver-hi amor. A dins meu, silenciós, mor un jove lentament; nous perfums, nous colors, nous fonemes per al cor. Ja no tinc el pudor, o potser he de dir la por de cridar el teu nom i posar-lo a les cançons. No, no, no ...que no es fongui la neu. No, no, no ...de l'hivern més dolç. Dorm, dorm, dorm ...bona nit amor. Bona nit.

Quimi Portet – Viatge a Montserrat

(lletra: viasona.cat)