A l'estació de
França hi ha de tot, hi ha de gent amable i maca i la que no. Els bojos i la
pasma i els rodamons, les nenes alemanyes i els treballadors. Junts formen la
maranya que omple la nit de parles estranyes, junts formen la maranya, xivarri
a crits omplint la nit. I a dins el bar el llum es fon entre el ventilador. I
el carrer és ple de llums de colors que m'envolten, i tot darrera tirat a la
vorera estic ben tou. I tot darrera tirat a la vorera em trobo sol... ... estic
ben mort.
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario