Tinc una maleta plena de roba per estrenar, no donis la clau
de la consigna. Vaig ficant-hi tot el que he trobat, el que és vell i el que és
usat, la improvisació i la rutina. I cada dia estrenaré un vestit nou i un
passeig. Només vull la vostra companyia.
Si sé que no em reconeixeu viatjaré sense carnet per, encara, ser més
invisible i fer veure que sóc un d'ells, els que em van deixar un tros seu
perquè mai no oblidi que van ser-hi.
Esperarem el nostre torn perquè ens portin un nou vestit i el lluirem
amb tots els honors. Cridarem que hem
tingut mil i un rostres.
Elena –
D’herois i desastres
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario