13.12.14

La moda que ha arribat



La finestra del sisè, la persiana han abaixat, així ho podran fer tranquils, com sempre en la intimitat. Després ella es vestirà, li diu que ha d’anar a un concert, cantarà el seu amant, tocarà velles cançons.  Les que un dia el va inspirar sota aquella nit d’estiu, una noia de fa uns anys, no recorda ni el seu nom. A la platja, allà mateix, tots dos es van despullar i el camió d’escombriaires va parar per espiar.  A la ràdio del camió una dona està parlant, ha trucat per explicar que altre cop s’ha enamorat d’un client que ja fa temps els matins li compra el pa. I per fi ell s’ha atrevit a convidar-la a sopar.  Voldrà anar de natural però està tot tan estudiat, i ella ho nota i no diu res, que bé estan al restaurant. Mentrestant just al costat, sota d’una taula hi han dues mans que s’han trobat, fan manetes d’amagat.  Tanta gent vol comprar més minuts per estimar. Tendes de rellotges grans; és la moda que ha arribat.  Hi ha també al restaurant la parella que ha trencat, el cambrer se n’ha adonat, serà més discret que mai. L’home diu que no pot més, que necessita tornar, que té tant de fred al llit, i ella es posa a plorar.  Ara s’agafen la ma, diuen que ho intentaran, i demanen el cafè però el cambrer porta xampany, el dels brindis especials, els d’amors ressuscitats, que la vida són dos dies com per deixar d’estimar.

Andreu Rifé - Ping Pong

(lletra: viasona.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada