No podem negar, no podem oblidar que els records del passat segueixen al meu costat. Fonaments valuosos que em fan vore qui sóc, però no me n'adone passant-ho tot per alt. Camine i camine, i jo decidisc. Jugue a moldejar amb els instruments que tinc. M'equivoque però guanye anant pas a pas, sempre tenint present tot el passat. Li he donat forma, jo l'he creat. Jo cresc i cresc triant on he d'anar. Sentint orgull jo hauria de disfrutar una història que no es pot tornar a contar. El buit desapareix quan sóc conscient d'açò, sóc únic en la vida, no hi ha un altre igual que jo. Quant puc traure i no m'entere, quant puc rebre i no m'interesse. Nodrir-se, plenar-se, seguir donant forma, que u com jo ací no torna. M'ensorre, em queixe i em sent buit. Els ulls tancats: açò és el que he triat. Virtuts, defectes, moltes portes per obrir, són diferents maneres de sentir.
Bakanal – Tot per l’aire
No hay comentarios:
Publicar un comentario