Cases de cartó

Que trista sona la pluja sota un sostre de cartó, que trist sona el despertar en una casa ambulant, en un niu de formigó. Que trist ser inexistent, que trist no ser ni oblidat, que infeliç el dia de hui, una còpia del d'ahir lluitant per a subsistir en un món sense demà. Així és el viure dels ningú, una jornada ací en el Sud, un dia més enllà del mur. Que lluny passa l'esperança a les cases de cartó, que dur és de suportar el càrrec del sofriment en els carrers sense sol. Que trist és no tenir veu, que trist és no tenir nom, que trist no poder somiar perquè el somni fa més mal quan te'l vols imaginar, quan ix per televisió. Així és el viure dels ningú, una jornada ací en el Sud, un dia més enllà del mur. Així és el rostre de la fam, la lluita per la dignitat, un dia més, un nou combat.

Sant Gatxo - Llum