Firaires

Sol pioc davant d'un mirall, grans ofertes l'ombra es fa més gran, el fum de les pomes i el cotó és l'única boira als autos de xoc, el cel, la pols, el ras, càmping dels desvalguts, arriben els firaires. Farts de cel·les de futur i parcs concentració, visca l'aire lliure llibertat per anar canviant, ara pujo a una avioneta ara viatjo en un sofà. 50 passes 25 sort 25 fred, fitxes verdes, beneïdes, fitxes verdes que encara guardo amb dues fotos velles. I penso en aquella noia  asseguda a una tassa de cafè. Que un dia normal em va ensenyar a estimar. Tan sols en una tardor vam aprendre a estimar-no sense fer-nos mal. Quantes voltes vam desitjar amagar-nos al carro dels firaires quan marxaven a una nova ciutat. Una nova realitat.

Anita Miltoff – Gràcia

(lletra: viasona.cat)