Un directiu em va acomiadar

Un cop a la setena planta vaig saludar a la secretaria. I hauria pogut fotre amb el peu la porta avall, cridar: “he sentit que hem de parlar, doncs parla!” O dir: “em sap greu, però t’equivoques i del tot, no has calculat que estic molt boig! En guàrdia, en guàrdia!” Quan vaig fer d’home respectable que entén que són coses que passen... i un directiu, un directiu, em va acomiadar. I un directiu, un directiu, em va acomiadar. I hauria pogut portar un barret ben divertit, reptar-lo a un duel i requerir l’espasa. O estirar-me dels cabells com posseït, notar-lo ben acollonit, mirant-me, mirant-me. Quan acceptava i assentia el senyor obedient que porto a dintre... I un directiu, un directiu, em va acomiadar. I un directiu, un directiu, em va acomiadar.  Jo l’obeïa i em va acomiadar! I em va acomiadar, i em va acomiadar, i em va acomiadar! I aquest va ser el punt i final d’aquest vell conte al-lucinat que ensenyarà potser als petits i distraurà, esperem, als grans. I aquí s’acaba la funció, el directiu i el nostre heroi us saluden, us saluden.

Manel -  Atletes, baixin de l'escenari

(lletra: viasona.cat)