Talls nets d'arrel

Prenem al vol carícies del temps que ens queda viu, marxant com escapistes, com mags il·lusionistes. M'enredo dins cabells que fan aturar el temps, perfum d'antics moments que són dels que no tornen. Obrim pas a un nou dia amb seqüències dissenyades per no perdre les hores, per trobar-nos l'un a l'altre. T'allunyes i ens separes i aquest cop no fa mal que el tall que fas d'arrel és net i no fa sang, no fa sang, no fa sang, no fa sang, no fa sang.

Inspira – Escapistes

(lletra: viasona.cat)