Tram

Lentament com un gos vell vaig enterrant petons que mai havíem de trobar ara fan mal, viuen burxant fràgils com a esquerdes a un glaçar el sol ben alt, un campanar brama melodies a difunts.  Estarem bé a ras del cel ho guardarem en un desert a prop del mar. Estarem bé lluny del mal temps, llogarem sol, fora present.  Es va fent fosc ja sóc mussol, un bar obert, eixugo la impotència en un got net vius al desert a prop del mar. Les ninetes més tristes de l'orient les ninetes més dolces de l'orient.  Estarem bé a ras del cel, ho guardarem en un desert a prop del mar, estarem bé lluny de la gent.

Anita Miltoff  - Gràcia

(lletra: viasona.cat)