Res no es mou. Ningú no crida. S'ha fet fosc. Una moixa que
me mira posa ordre es moviments sense comptar es temps. Quatre llibres mal
posats i un silenci que ho diu tot. Quadres, ramells, planxes i teles, bòtils,
culleres, plats i cafeteres. Sense rompre cap got. Un mussol s'ha
deixondit. Un pagès i un caragol es
passegen pes verdet. Ses estrelles des safareig són peixos que no diuen res, no
diuen res. I ara que no mos veu ningú obrirem
calaixos i caixons. Hi ha mirades que em fan mal I olors molt conegudes. Hi ha
drogues que em curen i cançons que encara duren... Dues velles xafarderes no es poden pensar mai
que ses flors d'aquest racó Sempre faran bona olor. M'agrada sortir a respirar S'aire
de la mar. Sempre em farà somiar. Juny, juliol, prunes i cireres, cards i abarsets, barques i peixateres. Pedres
i parets, porxos i nu rebost en cases de marès. Anirem a arrasar camí, anar a
morir. I ara que no mos veu ningú t'assimilaré
com si res. Durem un ritme compassat i tot d'una funcionarem. T'agradarà estar
damunt jo, es pits te tremolaran. Es llençols estan humits, Papallones pes
pits.
Ja t'ho diré - Moviments Salvatges
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario