Ahir era el dia en què es suspenen les coses i avui em cau
tot de les mans. I és que és la primavera que m’ho tira tot per terra. I és que
és aquest bon temps, que em fa grinyolar les dents. I ara em penso limitar a
tocar fusta i menjar ferro. I ara em penso limitar a poc més que respirar.
Perquè, cada cop que tu i jo estem junts, moren tres formigues al pati d’una
escola. Perquè, cada cop que jo penso en tu, algú s’empassa quatre litres de
vinagre amb un embut. La la la la la la Jo que havia après a viure sense tu...
La la la la la la Amb aquella pau de quan ja ho dones per perdut...
Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien
- Un pas i neu i un pas
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario