12.7.11

El vol de l’home ocell

Aquesta és la història d'un que volia ser ocell, volia saltar muntanyes i amb els abres barallar. La gent se'l mirava, nena no t'ho pots imaginar, els cabells li tapaven la cara, tenia lleuger el caminar. Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar. Això no es cap joc! Deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat. El cel és un somni on ell hi vol arribar, els núvols les seves muntanyes, el sol l'horitzó llunyà. Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar. Això no es cap joc! Deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat. Aquesta és la història d'un que volia ser ocell, volia saltar muntanyes i amb els arbres barallar. El cel és un somni, no se'l pot fer esperar, el nùvols les seves muntanyes, el sol l'horitzó llunyà. Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar. Això no es cap joc! Deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat.

Sangtraït - Els senyors de les pedres

No hay comentarios:

Publicar un comentario