Vaig sentir a l'horitzó com un soroll de fons, i al córrer aquell señor i tremolar els aparadors. Vaig baixar al carrer. I com jo ja n'érem milers. Ningú sap què ha passat, hi ha una columna de fum allà baix. I busco entre la gent el teu barret vermell, i es mou un gratacels just davant dels meus peus. I no contestes, i no dius res. M'has dit que tornaves després d'uns cafès. I enmig d'un petó m'has dit que era jo el que et protegía quan tot va pitjor. La segona explosió va trencar els aparadors. Ens va cobrir un núvol de pols, tot de paper volant pels balcons. I el teu barret girant damunt els taxis del davant, i jo palplantat tapant-me el cap. I no contestes, i no dius res. M'has dit que tornaves després d'uns cafès. I enmig d'un petó m'has dit que era jo el que et protegia quan tot va pitjor. I parlen de tu els diaris i les ràdios i la televisió. Tenen la seva versió. Vas fer-me un petó just després de l'explosió per dir-me que tot avui aniria millor.
La iaia – Les ratlles del bañador
No hay comentarios:
Publicar un comentario