Instants de complaença

Qui no ha llençat mai pedres i ha amagat la mà? Qui no ha sentit enveja o ha buscat venjança en va? Qui no ha sabut desprendre's del llaç d'un trist record? Molts han entrat al temple sols i han sabut trobar amor. De la paraula han fet, l'elogi i el retret, només una disfressa. Eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença. Qui no ha sentit urgència per veure resultats? Qui no ha aixafat el feble sentint-se un mateix més gran? Qui no ha perdut els somnis entre els racons del temps? Tothom té clar l'inici, ningú sap què li espera al final. De la paraula han fet, l'elogi i el retret, només una disfressa. Eternament buscant, entre el bé i el mal, instants de complaença. I tu,com jo, seguim buscant aquest lloc on sentir amor. omplir-se d'esperança i continuar, com jo.Seguim buscant aquest lloc on sentir amor, omplir-se d'esperança i continuar.

Els Catarres – Cançons 2011

(lletra: viasona.cat)