Amb un cor partit
en tres, sapiguent que no hi pot fer-hi res. Molt aviat farà millor temps, ferides
que s'envan amb el vent. Caigut d'un cel d'estels. Un àngel congelat en el gel,
aviat haurà passat el fred i sentirà que el pes se li ha tret. No es penja
d'una creu perquè sap que aviat tot marxarà i sap que no té preu. Viure,riure
és com un Déu. Déu meu, ja no sap greu. Quan més mal no pot fer i apreta més
sense dir un perquè. No falta massa per un gran lleuger i un etern solsament
era un moment. I s'enrecorda i eclipsat per bon estat se n'ha anat amb el
passat. I sap que no té preu. Viure,riure és com un Déu. Déu meu, ja no sap
greu. Ja no sap greu,Déu meu.
Paul Fuster – Repte
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario