1.1.14

Núvol


Tinc un núvol dins del cap que no em deixa veure més enllà dels contes que explicàvem de petits i eren els més divertits. I a la nit quan tothom dorm jo intento desxifrar tots els enigmes que s’amaguen a la meva ment, i és el meu millor moment. I el meu cosí ja m’ho diu “tu estàs sonat”, i jo li dic “ja veuràs, tu ja veuràs quan tinguis la meva edat ja m’entendràs i em copiaràs”. Tinc un núvol dins del cap i quan plou sense parar no hi ha refugi on em pugui amagar. Vull pensar però no ho tinc clar. Però a les fosques veig millor que amb un sol embriagador que amb optimisme s’apodera de la meva ment i l’enfonsa lentament. I el meu cosí ja m’ho diu “tu estàs sonat”, i jo li dic “ja veuràs, tu ja veuràs quan tinguis la meva edat ja m’entendràs i em copiaràs”.

Mine! - La fi del món

(lletra: viasona.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario