Campaneta
daurada del meu carret de fira, cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;
havem caminat tant pels camins sense ira que ara ens cal reposar i agrair
nostre fat. Ja no tornaré més
fent osque! osque! corrent a carregar amb palets el teu quadrant de fusta.
Campaneta daurada, tu em sabies content. Ara em mena la gent i tothora tinc
justa i sóc infant encara, i no puc
fer-ne esment. Cavallet de cartró, tu em sabies la joia: si ara jugués a
córrer, què diria la gent... Trobaran
molt millor que estimi alguna noia tant si és bella com no -cavallet tot
pintat, campaneta daurada-, i que us deixi al terrat.
Joan Manuel Serrat – res no es mesquí (Poema d’en Joan
Salvat-Papasseit)
(lletra: cancioneros.com)
No hay comentarios:
Publicar un comentario