Joc de bastons amb gent que no hi té res a veure, lluita de
símbols que no duren ni es posar, pensau un poc i llevau-vos ses cabeçades, vos
sobren ses paraules, i es feu, on són, germà?
I mentrestant, tots hem deixat morir sa terra, tan sols amb una llengua
un poble no pot respirar, qui no estima sa terra no es pot ter respectar, ara,
sa terra és morta, ara, tot és en va. N'hi ha molts des nostros que reneguen de
sa mare, passant Sant Jordi, ja no en
vull sentir parlar, i es que vengueren de fora mos trepitgen, si d'això se'n
diu poble, estam ben arreglats! mentrestant, tots hem deixat morir sa
terra... Dies irae, dies illa, solvet
sacolum in favilla. Dies irae, dies illa, teste Gabrielle Canelle cun Sibylla.
Per mi, un pedaç, no serà mai remor de terra, anc que sa trena fos de sang des
meus germans, del que fa s'home sols en queden ses paraules, i quan muden de
boca, no fan es mateix cant. I mentrestant, tots hem deixat morir
sa terra...
Tots Sants
- Ca de bou
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario