Sortint de casa a mig matí, pantalons blancs i camisa, amb
la faixa sota el braç, i a la cara un somriure.
Arribo al mig de la plaça, l'emoció aquella m'abraça, i m'hi busco el
meu color, tothom s'enfaixa, s'està muntant la pinya, em poso al meu lloc. I un dels més petits, és el més alt del món.
I toca el cel amb la mà. Finets i pel mig, tornaran a baixar. I toca el cel amb la mà amb pit i collons, el
farem descarregar. Som amics de la
terra, de les gralles i les festes populars, ningú ens n'arrancarà si fem pinya
fem folres, manilles, abraçats ens trobaràs.
El pom puja de pressa, va bé, està ben quadrat, es col·loquen dosos, la
canalla arriba a dalt. L'acotxador
s'ajup, tres passes de l'enxaneta, s'encavalca "Tenim aleta" I ara bé el millor, on es nota l'assaig on la
colla es fa gran, això es replega enmig de suor, castell descarregat! I un dels més petits, és el més alt del món.
I toca el cel amb la mà. Finets i pel mig, tornaran a baixar. I toca el cel amb la mà Amb pit i collons, ja
l'hem descarregat. Som amics de la
terra, de les gralles i les festes populars ningú ens n'arrancarà si fem pinya
fem folres, manilles, abraçats ens trobaràs.
Els castells són força, equilibri, valor i seny. Els castells són rauxa, quan els
descarreguem. Els castells són força,
equilibri, valor i seny. Patrimoni de la humanitat!
Strombers –
Jrujenjúnjel
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario