Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina. Un estel petit obre l'ull i parla: ¿On serà l'amor que no puc trobar-la? On serà l'amor? fa la Lluna bruna. L'he cercat pertot, que n'estic dejuna. I l'amor ocult entre satalies riu que riu content de ses traïdories. Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll d'adorm tot és de joguina. Prou l'estel petit i la Lluna clara cercaran l'amor més i més encara. Se'n reiuran els camps i les ribes pures i els pollancs i el riu i el pla i les altures. Se'n riuran els grills i els ocells cantaires i el vent remolós i els follets rondaires. I ell, entaforat entre satalies, contarà a la nit noves traïdories. Collarets de llum quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina.
Rauxa – S’ha acabat el seny ( Poema Miquel Martí i Pol)
No hay comentarios:
Publicar un comentario