Jo tenia una caseta, Hansel i Gretel. Ses parets de tots els colors eren grogues i liles i de xocolates marrons. Jo tenia unes cortines, Hansel i Gretel i na Gretel venia a sopar i volia estar amb jo i tot això amb un esforç inhumà. Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis dos mil zero dos mil un i m'acariciaba el coxis. Per dormir tenia un cos i dormia com un somni. Somniava sempre en jo i mare no t'adormis. Pirulins i piruletes, Hansel i Gretel i sa nit ocultava els avions i sa lluna amb paraigues al cel despenjava neons. Per mirar tenia uns ulls i mirava passar els ovnis dos mil zero dos mil un i m'acariciaba el coxis. Per dormir tenia un cos i dormia com un somni. Somniava sempre en jo i mare no t'adormis.
Joan Miquel Oliver – Sa núvia morta
No hay comentarios:
Publicar un comentario