9.9.14

Humilment brillant


Ara som en aquell punt on els cossos són com aigües barrejades sense mida on no arriben les paraules sortim enlairats com si mai tornéssim a ser junts On les mides i les formes són canviants prenen vida i es deformen dins cada petit instant i al nostre davant llums d'espelmes que ens veuran fugir Dits com llars de foc brases dins la pell tan nua els dos cremant del tot vells coixins i antics llençols amb tants records Branques i pètals de flors de flors que ara cremen pels dos com aigües d'un sol mar plou i no vessen.....mai Ara som en aquell punt on res més ens fa aparèixer i allunyar-nos del present i fer ho sense cap pressa humilment brillant......quan et tinc davant.

Inspira – Escapistes

(lletra: viasona.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario