La Maria s'adorm i a fora el vent la bressola "Rum,
rum", entre les branques una remor com de mar La Maria s'adorm i desitjos i encanteris
amagats a la panxa d'una nina li bressolen la son Que el llit es converteixi en un mar
esbarriat i els llençols en veles de paper d’arròs i se t’endugui un aeri oceà
de peixos alats i llagostes d’ales d’aigua i que després, sentint el vertigen
de ser gota d’aigua freda de pluja caiguis i et facis amiga dels calabotins i
us passeu el que queda de nit xarrant i mirant les estrelles des de sota
l’aigua Que no et facis vella sense fer-te
gran que no et facis gran sense créixer, que no perdis la inèrcia del somriure,
que no oblidis la urgència del moment, que sentis que formes part d’una tribu i
que respectis el seu cos però vegis que només és una canoa Que no et senti dir mai: “sí, sóc aquesta
mandrosa acumulació d’errors", i que entenguis que estimar és estimar
involuntàriament, imperfectament, inevitablement i que si t’enamores d’algú
t’entrebanquis contínuament pel seu nom i que et digui: “t’estimo, però no ho
sé escriure” I que quant us veieu, els
vostres ulls, els teus i els seus siguen com quatre ocells que se us emportin
en volandes que no siguis com tota aquesta gent que fa la veu trista per
telèfon que si plores notis que el torrent de llàgrimes et neteja que si te’n
vas, sentis a dir-te: “quan me mori enyoraré enyorar-te” Que arribi l’hivern a la primera de la vida i
que recordis que tots parim pels ulls que la gent és i s’és el que s'és qui et
fan ser com s'és i que entenguis que delires i confies per un instant que no ho
fas Que un dia un noi o una noia et digui:
estic enamorat de la imperfecció del teu cos de la lluna dels teus pits de la
carn de la teva cara de l’aigua dels teus ulls i el desig que vol – sense saber
que vol – em xiscla a cau d’orella: que
la memòria no et sigui massa fràgil i et sàpiga donar contínuament a llum i que
estimis i et deixis estimar que sovint és la lliçó més difícil d’aprendre i
després, silenci. Sigues només un infant
que fa escarbots mantigues la teva innocència lluny de l’abast dels adults i
que no et venguis mai per una droga de tranquil·litat per una punyalada amable
per una tendra esgarrapada als llavis i no siguis mai per ningú i que ningú
sigui per tu, només una aixada a les
pupil·les Procura mantindre algun desig incomplert i sempre purs els orificis
del cor: ulls, boca, nas i orelles i estigues contenta.
Orchestra Fireluche - Tants caps tants joguets (amb Pau
Riba)
(lletra : viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario