23.9.14

No apte


Si t'equivoques et diuen pobre noi, surts del camí correcte i et diuen paranoic. És absurd, la gent es compara, Has retingut cada cara com una polaroid. Saps molt bé que són la plaga els que baixen del vaixell si naufraga. Seguim la saga dels qui disparaven els de verd per deixar-los de vermell. Pel cantó salvatge de la vaga del que no cau la moneda. Una altra gerra d'aigua freda, plou sobre mullat. La decisió incorrecte, per defecte, apunta els meus consells i crema la llibreta. Dieu que no podem, doncs fem-ho! Si la vida són dos dies, pregunta-li a un "buseru". Et tallen les ales o et desplomen. L'encert és el diploma, estalvia't prolegòmens. Ho preguntes? Tinc indicis, no sé com els aguantes, el sol està tapat per edificis de milers de plantes. Els terrats planten antenes. Pillem càncer de cervell mentre ens expliquem les penes. Aquí els carrers fan trenes, son les venes del consum. El barri és color a merda si mires a contrallum. Toquen el clàxon, pugen els fums, Jo porto MF Doom als cascos i em pujo el volum. Dius que ens clitxes? doncs som-hi, no? Tens totes les fitxes? Per què et fundim el domino? La racionalitat i el cor estan com gat i gos. Esnifes clenxes d'un color blanquinós. Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien... No hi ha cap tensió mal resolta resulta que el que em pots oferir-me ja no em fa falta i clar que sí... Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien... És absurd la gent es compara.... No has aconseguit que m'espavili ni a base de txapes Diuen que estàs perdent el temps noi, l'exemple cristal·lí perquè comprenguis que no saben viure en pau i perquè t'inundi la calma. Sents que estàs en un reialme amb una barca sense rems, oi? Mira, no vols ser un exemple. Sempre has pensat que era una pretensió ridícula, per l'inepte en temple. HI ha qui somia que ejacula en una brètola que somia ser Elsa Pataki, però a tu no t'omple ni la faràndula ni la pija de l'escola que s'anul·la i recula a cada paraula. I dius: "mira no hi ha cap tensió mal resolta, resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta" Clar que sí, carbasses a mansalva. Res et pertorba, levitant a l'habita en un beat gran reserva. La tele sempre estorba, quan parla el camí es corba. Escarba el Vapor Badia i amb un llibre jeu a l'herba. Projectes, llistes, el llapis sobre l'orella. Literatura, música i política entre cella i cella. Saps que mentre hi hagi una explotada en aquest món hauràs de mostrar com tremola el gos a cada ovella. On, entre amics i bona gent, algun dirà que "buah", que "sona bé", T'abraçarà. Dirà que li havien dit que eres bo però que n'hi somiar-ho que et sortissis tant. Callaràs. Quan te la foti un flanagan comença a afalagant. Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien... No hi ha cap tensió mal resolta resulta que el que em pots oferir-me ja no em fa falta i clar que sí... Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien... És absurd la gent es compara.... No has aconseguit que m'espavili ni a base de txapes.

At Versaris – A cada passa


(lletra: viasona.cat)

No hay comentarios:

Publicar un comentario