la gent i el seu món

Avui he fugit de mi Era aviat, eren les nou d'un diumenge al matí. Però tu m'has distret amb alguna gràcia, jo m'he ennuegat amb una engruna de xocolata. Porto una setmana del tot infrahumana mossegant-me els talons i a fora plovia, plovien les hòsties de tots els cantons. Però tu m'has distret amb la teva gràcia jo he somrigut i sense adonar-me'n era fora la gàbia. I he aconseguit, per fi, escapar-me. Era el meu moment i l'he aprofitat.  Tan cru, espès, brut i pelut, feixuc i gris i trist i buit i lleig com ho veia ahir. La final d'un combat de pesos pesats: jo mateix contra mi. I he aconseguit, per fi, escapar-me. Era el meu moment i l'he aprofitat. I ara estic molt content i vull ser amic de tothom. I, en general, ho entenc: la gent i el seu món.

Morgat Morgat – Morgat Morgat

(lletra: goear morgatmorgat)