D'un costat del carrer

D'un costat del carrer m'arriba el ressò llunyà del clac-clac d'uns tacons deu ser la que sense aturar-se amb la mà es posa una cinta per recollir-se els cabells i en girar la cantonada qui sap si per sempre desapareix. El carrer queda buit un instant i unes fulles al vent prenen el relleu de la meva atenció endormiscada que no sap valorar la gravetat del moment i em sorprèn un escombriaire que passa l'escombra just per on ella havia marxat. I sóc només jo qui de tots els balcons ha vist la Flora marxar. Algú que no veig però que sento ha pujat la persiana del seu establiment i una brisa gelada em recorda que encara vaig en calçotets. No cal que us digui que si algú em veu així descobreix tot l'engany. Torno cap a dins a la cuina que amb una mica de sort ja serà llest el cafè. Em fico a la dutxa cagant-me en tothom i en la merda de vida que tinc i en les coses que encara, no sé per què, però crec que hauria de fer. I sóc només jo qui de tots els balcons ha vist la Flora marxar. Em vesteixo en silenci i a les fosques per tal d'evitar que es desperti el nen, vaig a veure'l com dorm en què deu somiar i si pogués ser com ell. Finalment el beso com si fos aquest últim petó que mai he de fer. Agafo la bossa el mòbil ¿I el cony d'ulleres on les vaig deixar? Miro a la tele, a l'estudi, a la cuina, al bany i a l'habitació, i quan per fi la desperto li dic "Flora, perdona, que vaig a la feina..." i li vaig un petó. I sóc només jo qui de tots els balcons ha vist la Flora marxar.

Mishima - Set tota la vida

(lletra: viasona.cat)