Esa hora

Suelo acostarme a esa hora en que luna y sol disputan, entre la noche y la aurora, y aún trabaja alguna puta.  Y el carmín desaparece por los besos despedidos de quien no les pertenece y se olvida del olvido.  Y abren las panaderías y cierran las discotecas, y se atasca la Gran Vía y los sueños se hipotecan.  Y los jefes son los jefes que no pueden ser en casa, la pasión se desvanece, la razón resulta escasa.  Y se cruzan dos vecinos que, confusos, se saludan, uno huele a charla y vino, otro, a sábanas que dudan.  Si plantar cara a la vida, o volver a arrodillarse, ser una bala perdida, o una que va a alguna parte.  A esa hora en que en la SEAT se marcha el turno de noche, las feas no son tan feas cuando suben a tu coche.  Y en el bar el camarero enciende la cafetera y se para un camionero en la puerta del Riviera.  Y se cruzan dos vecinos que, confusos, se saludan, uno huele a charla y vino, otro, a sábanas que dudan.  Si plantar cara a la vida, o volver a arrodillarse, ser una bala perdida o una que va a alguna parte.  O una que va a alguna parte. A esa hora en que mi olvido no hace más que recordarte.

Dani Flaco – Salida de Emergencia

 (lletra: daniflaco.es)

Entre la nit i l'aurora

Sóc un addicte a la hora en que lluna i sol disputen entre la nit i l'aurora i encara hi ha prostitutes  i els petons es consumeixen, com el gel a les begudes, en boques que no coneixen, é s a dir, desconegudes.  I no hi ha escombraries i tanquen les discoteques i s'atasca la Gran Via i tornen a obrir les fleques  i s'apaguen les faroles i aleshores aprofito la foscor i que estem a soles per dir-te que et necessito.  I la mare matinada creua vides que s'insulten, unes ben aprofitades mentre que les altres dubten mentre que les altres dubten.  Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se, malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se.  Desperta l'adolescència amb la pol·lució nocturna. Brota la concupiscència i dels cors salten espurnes.  Els bars pugen les persianes i engeguen les cafeteres i els homes que tenen gana de passió van al Riviera.  I la mare matinada creua vides que s'insulten, unes ben aprofitades mentre que les altres dubten mentre que les altres dubten.  Si plantar cara a la vida o no fer més que amagar-se, malcurar-se les ferides o lluitar per aixecar-se, o lluitar per aixecar-se.

Dani Flaco – Xarnego

(lletra: viasona.cat)