La vida és bonica

Som dilluns de Pasqua i com cada any jo porto la mona per al fill gran. No és igual que altres vegades, algú avui no serà a taula, però tothom hi pensa de tant en tant. Tres canalles costen de pujar, ningú no perdona i menys el banc. Després de la feina a casa fas neteja a aquella escala del bloc on treballa el teu advocat. I avui torna a ser dissabte, t´obriran la porta ("hola, com va?"), et faràs la forta ("t´has aprimat"), el menut pregunta per què encara no hi ha pare. Quan surts i tornes a casa el gust dels seus llavis ("fins aviat"), fa que no t´amaguis ("t´estimo tant"). La vida és bonica però a vegades complicada, tant se val. El teu home és un tros de pa però com sempre es va deixar enredar. Quan va sentir la condemna li va caure el món a terra, què llargs es faran aqueixos quatre anys! Lents passen els dies, ja és Nadal; els petits esperen el regal. Pels carrers la gent et mira i et saluden amb somriures. D´on treus tantes forces per no plorar? I avui torna a ser dissabte, t´obriran la porta ("hola, com va?"), et faràs la forta ("t´has aprimat"), el menut pregunta per què encara no hi ha pare. Quan surts i tornes a casa el gust dels seus llavis ("fins aviat"), fa que no t´amaguis ("t´estimo tant"). La vida és bonica però a vegades complicada, tant se val.

Els Pets – Sol (tb versió Quart Primera)

(lletra: viasona.cat)