1.5.14

El terme mig


Els ulls se’m tanquen fart d’escoltar-te. Dius que quan més lluny et trobes més ets tu, més et reconeixes. Estàs jugant amb foc però aquest és el teu joc. Per si hi vas, recorda que el vidre talla i terra endins, no deixis que el sol et cremi. Costa dir que no quan et sents fort. El terme mig, el terme mig, no és aquell punt que deixa a banda i banda el mateix espai, t’ho estan recordant, sempre. Fuig de la moral del feble, més enllà, de les boires espesses aterra el teu avió i puja al nou transport. Com gats que salten per les cornisses, sense por, sé que saps caure dret (sent) El vent de l’abisme al moll de l’os. El terme mig, el terme mig, no és aquell punt que deixa a banda i banda el mateix espai, t’ho estan recordant, sempre . La terra es mou, la terra es mou,  mai és igual la llum que ens il·lumina. Mai és igual, el motlle canviant, tensa.

Samitier – Mirador

(lletra: samitier.bandcamp.com)

No hay comentarios:

Publicar un comentario