Era mitja tarda i queia un plugim suau, el cel tapat, escuts
de cendra i mort. Presoners d'un món de possibilitats, de nens podrits per tots
els estats. Els herois antics eren
devorats per voltors amb la mirada trencada. Els nens es mutilaven els uns als
altres i les postres es fonien amb la nevera oberta. I la pluja es va assecar, i els núvols es van
obrir, i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar més enllà de
l'horitzó. I ara pertot arreu on vaig
veig la llum fondre's en blaus, verds, turqueses, òxids i vermells. L'univers
antic s'ha plegat sobre el seu eix i el perímetre esdevé el centre de tot. Els àngels de la mort han donat vida al meu
jardí i ara em sento com un nen abandonat. Lliurat a la llum i a l'espai i als
astres siderals, han obert la taquilla del cinema en runes. I la pluja es va assecar, i els núvols es van
obrir, i en un instant, explosiu, el món es va enfonsar més enllà de
l'horitzó. Tan sols un horitzó per viure.
Roger Mas –
Dp
(lletra: viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario