Roba blanca

Quin cony de llengua hem oblidat tu i jo, que sabíem riure de tot, que ens enteníem sense dir res.  Quan ens trobàvem sense buscar-nos, o fent veure que no ens buscàvem, llavors ens perdíem, distrets i descalços.  De mil cent tardes, la dels gitanos. Encegats de llum daurada, roba blanca i la mesura dels seus passos.  N'hi havia prou amb una mirada, per encendre'ns, per morir-nos de viu en viu l'un dins de l'altra.  Dins cada moment hi ha un univers en expansió, remot i domèstic, l'origen a partir del dos. No et sona la història, " La noia va conèixer un noi..."  I ells també van menjar nissos i eriços, i a poc a poc, de mica en mica, pas a pas els creixien més riços, feliços.  Dins cada moment hi ha un univers en expansió Dins cada moment 10000 formigues en formació Dins cada moment creix un exèrcit de salvació   Vols que ballem un tango, mentre esperem que guanyi el manco?  Dins cada moment hi és tothom però sobretot tu i jo.

Morgat Morgat – Morgat Morgat

(lletra: goear morgatmorgat)