Quan la nit
s'escampa sobre un fons vermell, l'univers del arbres perd un altre cel. És el
món que et deixaré. L'horitzó s'emplena amb relleus de foc dibuixant les
llances d'un exèrcit roig. És la força dels inferns. Morta la vida ja ningú em
mira quan crido fort. Només silenci entre les branques dels arbres morts. Sento
els brams salvatges dels esperits del bosc. Van deixant imatges de cendres i
d'horror. Al museu del arbres morts han ballat, els arbres la dansa de la mort sota
un cel de flames i música de fons. És la orquestra del metall. Morta la vida ja
ningú em mira quan crido fort. Només silenci entre les branques dels arbres
morts. El record se'm clava com un tronc roent en el fons de l'ànima veient
l'últim ocell mentre vola pel desert ple de plors, sense aigua buscant un racó on
la llum l'ofegui la vista de colors al museu dels arbres morts.
Sangtraït - L'últim
segell (tb versió Nan roig)
(lletra:
viasona.cat)
No hay comentarios:
Publicar un comentario