4.2.13

Gràcia


Hiverns que ens empaiten i semblen intractables, els peus i el cor s'han gelat. Cadenes de penes i rialles, el fred en fa tenalles, eixorden els camins. Monstres amb pells d'hores salvatges salten com les cabres esnifen pols andina. Cadenes de penesi rialles, el fred en fa tenalles, eixorden els camins. I farem un viatge al sol, geleu-vos valtros en un gran descapotable on lluir el nostre fracàs. Hi vindran les llunes més desfetes. Amb més ganes. Més rialleres que avui vaguen per l'espai. I si veiem que la llum ens empalaga buscarem l'ombra més llarga on el sol cremi tranquil. Punto ciego, vallfogona 29, l'encant g, ca la saida. Solàtics, hidrogen i civada, el cotxe es posa en marxa el sol es fa cansívol. Fugir no és sempre tan viable, ens cau la pell salvatge, enyorem el canigó. I donarem voltes, voltes a la terra com superman a la primera per reconèixer el què hem perdut. I tornarem a la gràcia arravalera de bodega i places velles que ahir assetjaven els moderns i aquí estem, anar fent, veient els dies passar, tots iguals i diferents, ni hereus ni reis, Gràcia independent.

Anita Miltoff – Gràcia


(lletra: anitamiltoff.com)

No hay comentarios:

Publicar un comentario