Foc i brases

A l’hora de l’alba humida, en camps oberts, somiats trenquem silenci verge amb crits hereus del vespre. Som el foc d’ahir a la nit, les brases del matí, i fem fora les cendres que només son molèsties. I ara corre i trenca l’aire que respires avui i et fa viure el moment com si fossin tots els instants que la vida ens regala avui. A l’hora del capvespre, en camps oberts somiats, seguim trencant silenci amb crits hereus d’un dia llarg. I ara corre i trenca l’aire que respires avui i et fa viure el moment, com si fossin tots els instants que la vida ens regala. I ara corre i trenca l’aire que respires avui i et fa viure el moment, com si fossin tots els instants que la vida ens regala. I ara corre i trenca l’aire que respires avui i et fa viure el moment, com si fossin tots els instants que la vida ens regala avui.

Inspira –  Cova Placenta