El museu dels arbres morts

Quan la nit s'escampa sobre un fons vermell, l'univers del arbres perd un altre cel. És el món que et deixaré. L'horitzó s'emplena amb relleus de foc dibuixant les llances d'un exèrcit roig. És la força dels inferns. Morta la vida ja ningú em mira quan crido fort. Només silenci entre les branques dels arbres morts. Sento els brams salvatges dels esperits del bosc. Van deixant imatges de cendres i d'horror. Al museu del arbres morts han ballat, els arbres la dansa de la mort sota un cel de flames i música de fons. És la orquestra del metall. Morta la vida ja ningú em mira quan crido fort. Només silenci entre les branques dels arbres morts. El record se'm clava com un tronc roent en el fons de l'ànima veient l'últim ocell mentre vola pel desert ple de plors, sense aigua buscant un racó on la llum l'ofegui la vista de colors al museu dels arbres morts.

Sangtraït - L'últim segell (tb versió Nan roig)

(lletra: viasona.cat)

Sang en el fang

Sento com disparen sobre el cos d'en Sam. S'ha carregat el poli del costat. Veig el cos a terra com va perdent sang i la gent com crida "Criminals". Un vell s'aparta aixecant el seu bastó, un tret li ha travessat el cor. La gent s'amaga ningú no vol ser el segon i el vell la palma amb el bastó. Una dona crida és la seva amant té una criatura de tres anys, els veïns la insulten, ja li ho havien dit, no és pot ser l'amant d'un assassí. Ja ve la pasma i s'emporta el cos d'en Sam, tot déu es fica dins del bar, l'amant se'ls mira i els troba repugnants, veïns que sempre l'han odiat. Se'n va dolguda, els seus ulls no ploraran, l'amor es queda al mig del fang. La sang s'eixuga, els gossos la lleparan, la nit a tots se'ls menjarà.

Sangtraït -  Terra de vents

(lletra: viasona.cat)

El vol de l’home ocell

Aquesta és la història d'un que volia ser ocell, volia saltar muntanyes i amb els abres barallar. La gent se'l mirava, nena no t'ho pots imaginar, els cabells li tapaven la cara, tenia lleuger el caminar. Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar. Això no es cap joc! Deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat. El cel és un somni on ell hi vol arribar, els núvols les seves muntanyes, el sol l'horitzó llunyà. Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar. Això no es cap joc! Deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat. Aquesta és la història d'un que volia ser ocell, volia saltar muntanyes i amb els arbres barallar. El cel és un somni, no se'l pot fer esperar, el nùvols les seves muntanyes, el sol l'horitzó llunyà. Es tornarà ocell per un dia i d'entre les cendres podrà volar. Això no es cap joc! Deixeu-me volar! Jo sóc lliure de fer el que vulgui, no em tregueu la llibertat.

Sangtraït - Els senyors de les pedres