Lletania

L'alba plora, amb la por s'arrenca el cor. Gris camina, ha oblidat tots els colors. S'eixuga els ulls, els neguits, les il·lusions. La pell mes dura fins que arriba un cop més fort.  I el sol volta l'espai, roda la lluna i gira el meu cap. Els dies volten i el mar gira el cel que et veu passar avui.  En Pau somnia, massa temps fa que està sol. Vol anar lluny, vol retrobar-li el pols al món. Una mirada, un nou somriure és un tresor. Cada passa modifica l´horitzó.  I el sol volta l´espai, roda la lluna i gira el teu cap. els dies volten, i el mar, i el desig i les estrelles. El temps volta constant, roda la vida, gira el meu cap. El vent t'envolta i l´engany gira el cel que ens veu passar avui.

Sopa de cabra – Nou

(lletra: viasona.cat)

Instants del temps

Cremen quatre selves al teu cor, corre mare terra, lluny del foc. Ja no hi ha misteris sota el sol tremola mare mar i ofega-ho tot. Un envàs sense retorn, així serem tu i jo, passatgers a l'últim vol haurem d'anar sempre endavant, sempre inventant respostes, sempre esperant en va. No som diferents només instants del temps. Qui anirà a buscar-te si te'n vas, qui t'esperarà amb el cor trencat, qui vindrà al matí a dur-te el sol, qui anirà a donar-li corda al món. Si tot fos una il·lusió potser em faria por, si ara som reals tu i jo haurem d'anar sempre endavant, sempre buscant respostes, sempre esperant en va. No som diferents només instants del temps. Sempre endavant, sempre sembrant preguntes, sempre fugint, de què? Diga’m on anem per què seguim corrent. Sempre endavant, sempre buscant respostes, sempre esperant en va. No som diferents només instants del temps.

Sopa de Cabra – Nou (tb versió Ken zazpi)

(lletra: viasona.cat)

L'estació de França

A l'estació de França hi ha de tot, hi ha de gent amable i maca i la que no. Els bojos i la pasma i els rodamons, les nenes alemanyes i els treballadors. Junts formen la maranya que omple la nit de parles estranyes, junts formen la maranya, xivarri a crits omplint la nit. I a dins el bar el llum es fon entre el ventilador. I el carrer és ple de llums de colors que m'envolten, i tot darrera tirat a la vorera estic ben tou. I tot darrera tirat a la vorera em trobo sol... ... estic ben mort.

Sopa de Cabra – ...

(lletra: viasona.cat)

Nits de glòria

T'enfiles pels estels buscant senyals, anells d'amor van dringant el teu braç. No sé com fer-ho per no fer-te mal, la lluna gira sempre al teu voltant. Ensenya'm els planetes que ens diguin com som, mostra'm les estrelles del teu cor. Ensenya'm les paraules per entendre-ho tot, diga'm cada lletra del teu nom. Tu em parles, tu em beses, tu em parles, tu em despertes. Dus més de mitja vida al meu costat, hi ha tantes coses que no et sé explicar, l'estiu s'allunya pels teus ulls de sal, unes flors blanques creixen al meu cap. Ensenya'm els planetes que ens diguin d'on som, mostra'm les estrelles del teu cor. Ensenya'm les paraules per entendre-ho tot, diga'm cada lletra del teu nom. Tu em parles, tu em beses, tu em parles, tendresa. Tu em parles.

Sopa de Cabra – Nou

(lletra: viasona.cat)

Extraña enfermedad

Corriendo en la ciudad, como un perro al que hay que atar. Sacudiendo los recuerdos, sin poder volar. Buscando a quien hablar. Acechando en cualquier bar. Solo huyendo del silencio. Extraña enfermedad. No hay más respuestas que las que tú mismo puedas dar. Ya no hay mas puertas por abrir, tampoco por cerrar. Estas perdido en la ciudad, colgado una vez mas. De noche en la ciudad sin poder parar. Bolsillos que ocultar, mil pedazos de cristal, unos gramos de felicidad no vienen mal. Tendido en un portal, esperando una señal, Un motivo para continuar un poco mas. La vida se desliza sobre heridas por curar. Destellos de avenidas barren toda realidad. Estas perdido en la ciudad, colgado una vez mas. De noche en la ciudad sin poder parar. Falsos remedios para tanta soledad, el amor hoy tiene un precio que la carne ha de pagar, las calles duelen como campos de ansiedad ya no hay nada que este escrito, ya no hay nada hasta el final. Y hoy estas perdido en la ciudad, colgado una vez más. De noche en la ciudad corriendo sin parar, perdido en la ciudad, colgado una vez más de noche en la ciudad sin poder parar. Cien mil calles, cien mil bares, cien mil caras que olvidar, nadie, no hay nadie, no hay nadie mas.

Sopa de Cabra – Mundo infierno